El cementiri de Reus, «un museu a l'aire lliure» en les visites pel 150è aniversari

El Cementiri General de Reus estrena avui les visites guiades diürnes a les seves instal·lacions que, amb motiu del 150è aniversari de l’equipament, es duran a terme durant el 2021 cada primer diumenge de mes, sempre que les restriccions vinculades a la covid-19 així ho permetin. La iniciativa tira endavant amb la col·laboració de Centre de documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa i va estrenar-se amb aforament limitat a sis persones, sota la previsió que aquest es pugui anar ampliant amb el pas dels mesos. El grup va descobrir, de la mà de la vicepresidenta de Carrutxa, Raquel Ferret, la història i els secrets del cementiri. La primera inhumació a l’actual emplaçament, a l’avinguda de la Pau, es va produir tot just el 2 de gener del 1871.

El cementiri, tal com es coneix avui dia, és el quart que ha tingut Reus: el primer va localitzar-se a tocar de la Prioral «quan la mort formava part del dia a dia»; el segon va prendre forma arran del desplaçament d’aquest uns metres més avall, al Fossar Vell; el tercer va enclavar-se a tocar de l’ermita del Roser, més lluny del nucli per motius sanitaris; i cap al 1870 es va construir el que ara hi ha, tot un «museu a l’aire lliure», com explicava Ferret. El cementiri va aixecar-se gràcies al llegat de Josep Sardà i Cailà, que va permetre disposar dels terrenys. Al 1871 «ja va haver d’obrir d’urgència les seves parets».

Conèixer «la història de Reus»

El monument a Sardà i Cailà és un dels punts que es visiten durant la ruta, que arrenca des de l’escultura del Cronos. Amb la dalla i el rellotge a les mans, el déu manté viva la memòria del cementiri de Reus com «el primer d’aconfessional que hi va haver a l’Estat». Ferret apuntava ahir que el recorregut vol servir per «conèixer duna mica més a prop la història de la ciutat, des de la consciència i el respecte» i alhora per «fer una reflexió sobre com gestionem la mort avui i la forma com ho feien els nostres avantpassats».

La capella Margenat, obra de Domènech i Montaner; el banc que simbolitza el punt on «el doctor Frias es va passar hores, davant la sepultura familiar»; la capella de la família Llobet que va acollir persones mortes en el bombardeig del 21 de gener de 1938 sobre la boca del refugi de la Llibertat; o la dels Herois de Vilallonga, on reposen les restes dels lliberals que van caure al 1838 durant la guerra Carlina, també es deixen veure de més a prop en les visites diürnes. Igual que les fosses de les víctimes de la Guerra Civil, la sepultura del sindicalista Cipriano Martos i la capella Sedó. El panteó dels Fills Il·lustres, el mausoleu temple Òdena-Yglesias, el panteó Boule –ara en procés de rehabilitació–, el mausoleu de la família Abelló o la sepultura de la família Pratdesaba completen una ruta esplèndida i generosa que no menysprea cap detall i que també abasta la tomba de Joan Rebull i el panteó de la família Borràs. El general Prim, a través del seu mausoleu i el sarcòfag «on van treballar 132 artesans», acomiada els visitants.