Reus es quedarà sense 1,6 milions que reclamava a l'ACA per unes obres

L’Ajuntament no recuperarà els 1,6 milions d’euros que reclamava a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per obres vinculades a un conveni que les parts havien signat l’any 2007. El conveni, que implicava la inversió d’uns de 3 milions d’euros al municipi, incloïa un seguit d’actuacions que havien de ser executades per Aigües de Reus i Gestió Ambiental però que estarien finançades per l’ACA en una forquilla d’entre el 67 i el 100%. En considerar que «hi ha 1,6 milions d’euros que no se’ns han pagat per algunes de les actuacions», el consistori va iniciar moviments administratius per sol·licitar la quantitat i, davant la negativa de l’ACA, va acabar acudint als jutjats. Ara, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sentència on desestima el recurs judicial perquè entén que l’Ajuntament va interposar-lo fora de termini.

La sentència del TSJC –on la sala s’ha pronunciat en el mateix sentit que en altres resolucions anteriors– admetia encara recurs de cassació per part de l’Ajuntament però fonts municipals detallen que s’ha pres la decisió de no recórrer.

Col·laboració d’administracions

En les primeres gestions realitzades per ingressar els diners, l’Ajuntament va basar el recurs en que «les actuacions van quedar enllestides dins del període 2008-2009, de tal manera que l’impagament genera una situació d’enriquiment injust de l’administració» i al·ludia a la «vulneració dels principis de bona fe i confiança legítima així com els actes propis i l’obligació de col·laboració entre les administracions». També apuntava que «les actuacions del conveni eren infraestructures hidràuliques de competència de la Generalitat». El recurs que ara el TSJC ha desestimat, el va fonamentar precisament el consistori en el fet que era l’ACA qui hauria d’haver tirat endavant les actuacions. La darrera sentència també condemna el consistori a assumir les despeses.

El conveni entre l’Ajuntament de Reus i l’ACA que va originar el litigi contemplava, més en detall, la creació d’un nou col·lector de sanejament en alta a Castellvell i Almoster –per 991.720 euros finançats al 100% per l’ACA– per tal de «millorar la capacitat de drenatge del sistema». També, i per 620.000 euros –600.000 dels quals a càrrec de la Generalitat–, un dipòsit anti-DSU al polígon Agro-Reus amb capacitat per a prop de 4.400 metres cúbics, llavors ja en funcionament i que «evita les descàrregues al medi de les xarxes de drenatge dels polígons Agro-Reus i Mas de les Ànimes en pluges intenses». L’acord incloïa la construcció d’una zona de descàrrega de cisternes a l’entrada de la depuradora de Reus –per 260.000 euros finançats al 100% per l’ACA– i la redacció d’un projecte de dipòsit soterrat abans d’aquesta entrada «que permeti laminar i emmagatzemar en període de pluges les aigües que no pugui tractar la planta», unes feines valorades en 150.000 euros que també assumia l’ACA. Finalment, el conveni recollia un laboratori per analítiques, per 894.935 euros i finançat en un 67%.