Medicina de la URV adapta a la covid el protocol de donació de cossos

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV ha variat el seu protocol de donació del cos a la ciència per ajustar-lo a la covid-19. L'aforament de cossos havia quedat complet al centre abans de la irrupció de la pandèmia, però s'espera que aviat se'n puguin tornar a rebre. Serà llavors quan comencin a aplicar-se noves mesures vinculades al coronavirus, promogudes a través del servei de riscos laborals, que estableixen que «no s'acceptaran els cadàvers de persones que presentessin la malaltia al moment de la mort».

Amb això, el protocol superarà de llarg les precaucions necessàries i «la realitat del propi contagi», tenint en compte que «el coronavirus no es transmet per via sanguínia, que és on podríem tenir perill per la manipulació que en fem», tal com concreta la catedràtica Montserrat Jové, responsable de la Unitat d'Anatomia Humana i Embriologia de la qual depèn el servei de donació, que destaca que «per davant de tot, nosaltres estem sempre molt agraïts a les persones que ens donen el seu cos de manera altruista». El consens de les societats científiques apunta que el coronavirus només es podria contagiar a través d'un cadàver en algunes intervencions relacionades amb els pulmons, molt concretes i en uns temps determinats, que «nosaltres no fem aquí». D'altra banda, a la facultat «ja comptàvem amb un sistema de detecció de virus que es poden transmetre per via sanguínia, com el VIH o l'hepatitis, i els hi fem proves als cossos quan arriben per descartar aquestes malalties tot i que els virus es moren amb els líquids amb els que els fixem», afegeix Jové.

Les particularitats del protocol que ara fan referència a la covid «són dinàmiques en el sentit que són revisables» atenent al progrés del coneixement sobre el virus i els mecanismes per detectar-lo. És per això que encara no s'ha detallat quina serà la prova concreta que es realitzi als cossos quan comencin, de nou, a arribar a la facultat, ja en el context de la pandèmia.

Grups petits i totes les mesures

Les donacions «serveixen perquè els alumnes de Medicina, de Fisioteràpia i de Nutrició Humana i Dietètica estudiïn la forma i l'estructura del cos, i perquè puguem fer pràctiques de docència del coneixement del cos humà». Són «molt útils», apunta la catedràtica, que subratlla que «vull tornar a insistir en l'agraïment a les persones que donen el cos». «Sí que ara hi ha molts models virtuals i molts simuladors, però no hi ha res que pugui substituir el cos humà de veritat i per això s'ha d'agrair», afegeix. Els alumnes han seguit fent pràctiques a les sales de dissecció llevat del període de confinament domiciliari i s'han dividit en grups més petits més mantenir aquesta part de la forma més segura, per descomptat amb mascaretes i desinfecció.

En els últims anys «hem tingut un volum de donacions suficient com per poder fer les pràctiques i la recerca» i «el número ha anat en augment». La covid no ha tingut afectació en aquest àmbit i «quan va començar la pandèmia, ja feia un breu temps que no podíem rebre més cossos». La Facultat de Medicina té capacitat per acollir al voltant de 25 cossos i gairebé mai ha omplert l'aforament. De fet, el d'ara ha estat tan sols el segon cop que es produeix aquesta situació, i la previsió és que es comencin a rebre cossos de nou en poc temps. Jové precisa que «per sort, han sigut molt pocs els familiars a què hem hagut de dir que no en els últims mesos; la intenció és respectar el desig sempre que no hi hagi un condicionant tècnic que ens ho impedeixi». Haver estat sotmès a una autòpsia o que la defunció tingui lloc fora de l'àmbit de la demarcació són altres limitacions. Els donats trien aquesta opció i són plenament informats de les condicions, també de que no tenen el 100% de garanties de ser admesos. En general, el perfil és el de persones en la segona meitat de la vida, «altruistes i conscienciades que, després de la defunció, el cos ja no ens és útil».