Es multipliquen les vacants a escoles bressol de Reus per la covid i el teletreball

Les sis escoles bressol municipals (EBM) de Reus, que tenen capacitat per acollir un total de 480 infants, acumulen, a data de febrer i segons dades facilitades per l'Ajuntament, 87 places vacants. En el mateix moment de 2020, els llocs disponibles eren tan sols 12, set vegades menys que ara. La xarxa de centres educatius, on s'imparteix el primer cicle d'educació infantil adreçat a nens i nenes de 0 a 3 anys, registrava habitualment, fins ara, un volum elevat de demanda. De fet, en cursos anteriors, havien tingut lloc puntes on més de 50 famílies feien cua per accedir a l'EBM concreta que havien escollit. En l'actualitat, els infants en llista d'espera, segons les mateixes xifres, són 15, mentre que al febrer de l'any passat la xifra era més del doble i s'enfilava a 33. El govern atribueix l'increment de vacants a la covid-19 i a les seves derivades, com la por al contagi, l'augment de l'atur, els ERTO o les recomanacions de teletreball, que han canviat el context de la primera infància.

És cert, també, que la quantitat de llocs desocupats era molt més gran uns mesos enrere –s'acostava als 200– i que, amb el pas dels dies i, probablement, arran de la sensació de control a les aules que s'ha transmès igualment des dels ensenyaments obligatoris, més famílies s'han animat a dur els petits a l'escola bressol. Les dades de places cobertes i disponibles varien gairebé cada quinzena, tenint en compte que bona part dels infants que s'hi matriculen no s'hi estan tot el període i que n'hi ha també a què se'ls hi adjudica el lloc temps després que s'hagi tancat la primera matrícula.

El regidor d'Educació, Daniel Recasens, explica, sobre la pujada de places vacants, que «sí que hi ha hagut una certa reticència, una temença inicial que, en el cas dels ensenyaments obligatoris, s'ha acabat arrossegant al corrent de gent que no vol portar la canalla a classe i que és molt residual però existeix; en el cas de les escoles bressol, que no són obligatòries, hi ha una part de la població que, simplement, enguany, no s'hi afegeix». I apunta que «hi ha una altra qüestió que és el teletreball: les necessitats en aquests moments han anat canviant i hi ha molt més població amb possibilitats de continuar cuidant de la canalla i estalviar-se això».

El retorn rebut per part de les famílies ha permès a la regidoria conèixer que la radiografia actual «s'explica per motius molt variats» i «en termes relatius no és una davallada de nens tan immensa ni alarmant, tot i que sí que és considerable», sosté Recasens. I és que «la població de les nostres escoles bressol és prou mitjana, pel que fa al poder adquisitiu. I, en aquesta mitjaneria, la situació és la del país: ERTO, situacions canviants, pressió cap al teletreball», precisa el regidor. Sobre el temor als contagis, «hi ha un cert relaxament en les pors inicials on un boca-orella que té lloc en les escoles bressol i que mostra que no hi ha especials problemàtiques, hi ha pocs grups confinats, i les famílies tendeixen a anar tornant. Aquest és un curs especial».

L'estrena de la nova tarifa social

La capacitat actual de les EBM és de 480 alumnes perquè l'Ajuntament havia reduit algunes places coincidint amb les mesures de prevenció de la covid. En detall, les EMB La Ginesta i L'Olivera, que tenien ambdues 114 llocs, han passat a tenir-ne 107 cadascuna. D'altra banda, les 87 vacants que hi ha, estan repartides entre els centres de la següent manera: 37 a La Ginesta, 7 a Montsant, 7 a El Margalló, 13 a El Marfull i 23 a El Lligabosc; i L'Olivera està plena. Les 15 famílies en llista d'espera s'expliquen perquè són infants que esperen plaça per una franja d'edat concreta en un centre on de moment no n'hi ha. L'Ajuntament havia implementat aquest curs 2020-2021 la nova tarifa social, que fixava 9 trams de renda els quals donaven lloc a quotes diferents per a les famílies. La situació de la covid «dificultarà que en puguem extraure conclusions».