«El grup municipal de Cs no segueix els valors dels qui el van votar»

El regidor Raúl Meléndez (Castelló, 1973) avança en una nova etapa com a no adscrit després de deixar el grup de Cs. A punt de fer-se tres mesos des que va fer el pas, n'explica les raons i també els objectius que es fixa fins al 2023.

—Per què va marxar de Cs?

—Les formes de funcionament intern del grup no eren gens democràtiques: manen la número 1 i l'assessora, que són germanes. Per damunt està el secretari Territorial d'Organització, que era la parella d'una d'elles. Hi havia uns 10-15 militants, xifra complicada d'assolir a nivell constitucionalista i, passades les eleccions, alguns volien continuar treballant per la ciutat. Jo me'ls escoltava, però l'altra part del grup municipal no i els penalitzava. Els militants, la Junta, em van proposar ser l'enllaç municipal. El partit, el Provincial d'Organització, va paralitzar l'assemblea. Em va dir que no era de la seva confiança. Si hi ha una reunió que no controlen l'aturen.

—Què va passar a partir de llavors?

—Hi va haver una separació entre la gran majoria d'afiliats i la cúpula. La Junta va enfrontar-se amb el grup municipal.

—Quants afiliats té Cs?

—No controlo els números perquè es porten en secret, però el 75% dels que hi havia fa dos anys ja no hi són. Han marxat perquè no se'ls ha reconegut, han sigut maltractats, entre cometes, a nivell ètic i fins i tot personal. No se'ls ha fet cas. Quan, al xat oficial del partit, preguntaven alguna qüestió... Res. En el moment que la gent s'enfadava perquè estava mobilitzada i no rebia resposta, el secretari d'Organització Provincial els expulsava i deia que eren irrespectuosos. Per fer fora un membre del xat, li has d'obrir expedient. Jo això ho vaig portar a la Comissió de Garanties de Cs a Madrid.

—Quina va ser la resposta de la Comissió de Garanties?

—Van contestar per telèfon, no van voler per escrit. Em van dir que trucarien a Barcelona perquè advertissin al secretari. Això va ser un divendres i el dimarts següent vam rebre la ratificació del secretari al seu càrrec, tot i tenir un expedient.

—Com va comunicar a Cs que deixava el grup municipal?

—Al partit no li vaig dir res. Vaig demanar dues reunions i em van donar llargues. Després, el grup em va bloquejar. I, com que no tenia comunicació amb el partit, vaig anar a l'alcalde i li vaig explicar la meva intenció. El major problema de Cs és que no respecta que hi hagi diferents corrents, i els corrents són necessaris. A Cs, si no ets del corrent que mana, pots plegar.

—La decisió la va anunciar, al ple, l'alcalde Carles Pellicer. Per què no ho va fer vostè?

—L'alcalde em va preguntar si volia que ho fes ell com a informació d'alcaldia o si ho volia dir jo. Si ho diu l'alcalde no hi ha interpel·lació dels grups municipals, però si ho dic jo sí que n'hi ha. Jo no volia interpel·lació, no volia desgastar el que representa o representava Cs, que era el constitucionalisme. Abans del ple, ell tenia obligació de comunicar-ho al grup perquè m'havien de buscar substitut a les comissions, i ho va fer.

—Després, el partit li va demanar l'acta.

—No, no m'han demanat l'acta. Menteixen. En cap moment m'ha trucat ningú del partit, només companys, però ningú orgànicament. No he rebut cap burofax ni cap correu electrònic.

—I vostè, s'ha plantejat retornar-la?

—M'ho vaig pensar. Molta gent que he conegut al partit a Reus em va trucar i em va dir que ni se m'acudís. És un grup petit, però és la majoria dels que hi ha ara a Cs. El sorpasso gran va ser quan va marxar Juan Carlos Sánchez, que van plegar 30 o 50. No deixo l'acta perquè crec que hi ha molta gent a la ciutadania i votants de Cs que no estan representats a l'Ajuntament perquè el grup de Cs no segueix els valors pels quals el van votar.

—Qui treu benefici d'això?

—Ningú, i no ho veuen. Es pensen que vindrà altra gent. Jo volia vetllar per Reus, no fer política internacional, nacional o autonòmica. Si hagués callat, seguiria de 3. Però no aguantava el despotisme. Vinc d'un cos jerarquitzat com és la Policia Nacional i sabia què era un comissari, però allò era molt més democràtic que Cs. Quan una cosa es jerarquitza, ha de seguir la llei interna.

—Per què va entrar a les llistes?

—Em van dir que els hi feia falta un perfil com el meu. Jo no estava al partit, hi col·laborava en assessorament de seguretat. Els hi vaig dir, «però si heu escombrat amb tothom». Em van dir «sí, per això», sense explicar-se massa més. Jo no m'havia plantejat entrar en política i ho vaig veure una experiència.

—Així, ja coneixia el precedent del grup de Sánchez.

—Per premsa, no en profunditat. Jo sóc mediador i, com jo ho veig, si s'extirpa totalment una cosa que porta 4 anys en un ajuntament, es perd un valor bestial. Millor negociar, quedar-se recursos. Però volen gent servil. A mi, la proposta me la van fer una setmana abans de presentar les llistes.

—Continua coincidint amb els ideals de Cs?

—El problema és que Cs no té clars els seus ideals. Jo sóc una persona de centre i demòcrata. I penso: en dos anys ha ocorregut tant? Sí, en dos anys el partit ha passat de la part socialdemòcrata gairebé a l'extrema dreta. Els sectors que s'hi han quedat, perquè l'estructura està molt deteriorada, són els més radicals i que no han saltat a Vox. Un Carrizosa i alguns més tenen perfil perfecte per a Vox, no entrarien en socialdemocràcia.

—Per què no ha parlat sobre la seva sortida en aquest temps?

—Perquè el tema del constitucionalisme aquí costa molt. Crec que Catalunya, o la Constitució, pot necessitar canvis, però s'han de fer a poc a poc, sense trencar. Cs encara representa el constitucionalisme, però ho fa de manera esvalotada. Ara, qui el representa amb més força és el PSC: ha agafat la bandera d'un constitucionalisme moderat, comprensiu i intel·ligent.

—Ara, haurà rebut ofertes d'altres colors.

—Alguns partits s'han posat en contacte amb mi però, ara, no em plantejo res. No sé si seguiré en la política a partir de 2023. He vist els partits per dins, i ara no. L'objectiu en els pròxims dos anys és ser el més independent possible per no prendre decisions partidistes sinó de sentit comú. Vull treballar per a la ciutat, a nivell municipal, acostar les persones de Reus a la institució i la institució a les persones.

—En les autonòmiques, a Reus, Cs ha caigut del 32,4% (18.377 vots) que va assolir el 2017 a un 5,79% (1.906) aquest 14-F.

—Els resultats eren esperats. Cs no fa més que fer gent fora, o bé pressionar perquè marxin, i no els hi tremola el pols. És l'única línia del partit. Rivera va marxar, Arrimadas hi és. L'altre dia, vaig sentir dir que, ara, al Comitè Federal, els més crítics podrien fer-se escoltar, i vaig riure. Cs és l'únic partit que no vol tenir gent que pensi diferent al seu costat, a l'executiva.

—Què creu que pot passar a les municipals?

—Aquí, Cs està fent una política de franquícia. Fa que li diu Barcelona. No surt al carrer per veure els problemes reals. Si ha passat de 18.000 a 1.800 a les autonòmiques, que són la crème de la crème per a Cs, passarà de 4.800 a 480 en les municipals? Amb els números que té ara, desapareixeria segur. Si està separat dels militants, com no estar-ho de la ciutadania?

—Quin balanç fa d'aquest inici com a no adscrit i què s'ha d'esperar ara de vostè?

—L'Ajuntament és com una gran màquina que treballa per protegir-se i per autoabastir-se i hauria de ser la representació de tota la ciutadania i treballar per a ella. Tinc l'adreça rmelendez@reus.cat i, de mica en mica, la gent es va posant en contacte amb mi. La meva feina és fiscalitzar l'equip de govern, però també detectar deficiències i anomalies.