Diari Més

Economia

Els comerços de l'Aeroport de Reus reclamen lloguers ajustats a l'escàs trànsit

La Cambra de Reus signa un comunicat conjunt d'entitats que demanen mesures i defensa la importància dels serveis al viatger

Una imatge d'arxiu de l'interior de l'equipament reusenc.

Aeroport de Reus, lloguer cotxes, Goldcar, turistes, turismeACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Comerciants i restauradors concessionaris dels locals dels aeroports de l'Estat, també els de l'Aeroport de Reus, reclamen a Aena que ajusti el preu dels seus lloguers a la important davallada de vols i passatgers que s'ha produït arran de la covid-19. En un comunicat conjunt, subscrit per diverses entitats i ens entre els quals hi ha la Cambra de Reus, denuncien que, coincidint amb l'estat d'alarma, Aena els havia ofert adaptar les rendes a la paràlisi del transport aeri però que, després, el gestor dels aeroports es va fer enrere i ara els planteja només una reducció del 50% en el preu fix dels lloguers –també abonen un import variable vinculat a les xifres de trànsit– i «ha suspès de facto qualsevol negociació». Per això, lamenten «aquestes postures inflexibles i poc realistes» i insten «el govern central i la Generalitat a intervenir en el conflicte».

A l'Aeroport de Reus, segons fonts d'Aena consultades, treballen els operadors Dufry, Areas i Goldcar. L'equipament roman sense vols comercials des de l'inici de la campanya d'hivern, tenint en compte que cap aerolínia hi ha posat en marxa cap ruta en temporada baixa. La situació no tenia lloc des de l'any 2011 i sembla que es repetirà al 2021-2022, considerant que Ryanair –l'única companyia que havia apostat per la capital del Baix Camp fora de l'època estrictament turística en els darrers temps– ja no ha inclòs Reus en la seva programació confirmada per als mesos de fred. A l'estiu, però, sí que hi haurà vols. Durant el 2020, el nombre de passatgers a l'Aeroport de Reus va desplomar-se un 96,2% en relació a les dades recollides l'any anterior i s'hi van realitzar un 29,3% menys d'operacions. Els comerços demanen que els percentatges de reduccions en els lloguers s'equiparin amb els de la reducció de l'activitat.

Posar en valor el producte local

Al seu torn, fonts de la Cambra de Reus expressen que «és evident que la notícia impacta de forma directa sobre un altre àmbit important –el de prestar serveis complementaris als passatgers– per a la recuperació de l'Aeroport de Reus». La Cambra ja havia advertit de «la necessitat de revitalitzar l'oferta comercial de l'Aeroport, que és actualment molt limitada, i fer una aposta per operadors que siguin capaços de posar en valor els productes locals de qualitat». «Per desgràcia», tal com prossegueixen les mateixes fonts, «a l'Aeroport es fa molt difícil adquirir aquest tipus de productes a causa de les condicions, inabastables per la majoria d'operadors, per contractar un espai d'aquestes característiques».

La situació actual «suposa un altre gir de volta perquè dificulta, fins i tot, les possibilitats dels actuals operadors». Des de la Cambra de Reus apunten que el fet «que una empresa semipública com Aena no pugui entendre ni atendre les necessitats d'aquests operadors», en aquesta situació excepcional de caràcter mundial que ha generat la pandèmia de la covid-19, «diu molt poc sobre la sensibilitat de l'empresa amb el sector comercial que, no ho hem d'oblidar, dona vida a les seves instal·lacions». La limitada oferta de serveis és, de fet, una de les incomoditats que el turisme denuncia cada any.

Aena assegura que «un 60%» dels operadors ha accedit a acollir-se a la reducció de les rendes al 50% i que voldria que ho fes la resta. Però, en el comunicat –el qual també signen les cambres de Barcelona i Girona, així com l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya i entitats barcelonines–, els operadors diuen que «l'import de les rendes facturades pot significar fins a set vegades el nivell de vendes si no s'accepten les seves condicions» i que «Aena vol executar els avals en garantia –les quantitats en dipòsit per accedir a un local– i ja ho ha aplicat en alguns», cosa que «pot provocar la fallida dels arrendataris». Es queixen que el gestor no vol dialogar sinó que s'enroca en la seva fórmula, basada en el Reial Decret 35 de 22 de desembre.

tracking