Diari Més

Urbanisme

Propietaris s'oposen a que el pla parcial del Camí del Roquís de Reus s'executi

Demanen mantenir tal com fins ara unes finques d'avellaners i masos que s'ubiquen en l'àmbit afectat

El mas de la família Prats, que el té des de l'any 1850.

Propietaris s'oposen a que el pla parcial del Camí del Roquís de Reus s'executiCedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els propietaris d'uns terrenys de 8.780 metres quadrats al sector C6-Camí del Roquís reclamen que no s'executi el pla parcial urbanístic, ara en tràmits, que afecta la zona. El pla, que travessa la fase d'exposició al públic, busca generar al lloc nou sòl industrial i, segons detallen fonts municipals, també ha de donar peu a «un espai verd que enllaçarà amb els dels àmbits propers per configurar el gran parc de la zona oest de Reus». Els propietaris que s'hi oposen integren una família que té al lloc una finca, amb camps d'avellaners, la qual és de la seva propietat des de l'any 1850. El titular d'una altra parcel·la propera també pertany a la mateixa família.

«Amb el pla parcial, dues finques, la de l'oncle i la nostra, desapareixerien», detalla Antoni Daniel Prats, un dels propietaris de l'àmbit de 8.780 metres, que expressa que «la meitat de la nostra parcel·la quedaria absorbida per sòl industrial i l'altra meitat estaria ocupada per l'espai verd que enllaçarà amb els dels àmbits propers per configurar un gran parc a la zona oest de Reus». Prats i la seva família lamenten que «ens vam assabentar del pla llegint una notícia al Diari Més, el 12 de febrer, i de manera casual», i que «no hem rebut cap notificació que es presentava per ser aprovat, ni de l'Ajuntament ni dels impulsors». De fet, «fins fa poc, no hem pogut o sabut com accedir a la documentació, ja amb el termini d'al·legacions obert». «L'Ajuntament no ens havia informat mai que hi hauria una zona industrial on estem», apunten. La promoció del pla és a càrrec de la mercantil Indústries Preciber SA. La documentació indica que «a banda de ser el propietari més gran, amb el 62,98%», Preciber «representa també altres tenidors particulars (...), pel que la promoció del pla ve representada pel 79,02%». El pla parcial afecta uns 60.000 metres quadrats entre el barranc de la Blanca i el camí del Roquís, limitant amb el carrer de Recasens i Mercader i el polígon AgroReus. El projecte considera el pla «molt convenient de cara a possibles noves implantacions o ampliacions de les activitats industrials ja existents» i «per tal d'aconseguir un gran espai central, el Parc de l'Oest».

La seva finca, tal com concreta Prats, «té un mas de quatre habitacions» amb diferents estances, així com «coberts tancats per poder-hi guardar el tractor, el remolc, eines i maquinària de pagès». El mas «es va construir sobre un d'antic i té data de començaments dels anys 60, amb algunes renovacions posteriors» mentre que «el cultiu és d'avellaner des que els meus pares es van instal·lar allà quan es van casar, l'any 1962».

En l'actualitat, «el conservem els fills i és la residència de la meva mare de 85 anys i d'un dels germans», afegeix Prats, que precisa que «no és només una terra de cultiu, hi ha un arrelament, un lloc de trobada de tota la família cada setmana, d'estada a l'estiu, de records i vivències…». El mas de la família Prats «es trobava en una zona dedicada principalment al cultiu de l'avellaner que ha canviat fins quedar-se entre el polígon AgroReus i el Parc de la Festa».

Antoni Daniel Prats explica que «en especial el meu pare va anar conservant l'espai familiar i agrícola» i apunta que «al costat, al mas veí, fa més de 40 anys es va començar a situar l'esmentada indústria, per a nosaltres la fàbrica». Preciber va sorgir primer «en uns galliners abandonats, com tants d'altres després de les explotacions avícoles dels anys 60» i «el meu pare va ajudar a posar els primers torns i hi va acabar treballant molts anys a les nits quan la terra no va ser suficient per tenir una vida digna per a la família». Amb el pas del temps, «la fàbrica es va anar ampliant, segons ens deien sempre a precari».

«No defallirem»

Prats relata que «quan el meu pare es va jubilar, va seguir dedicant-se a la terra, que era la seva passió» i, després de la seva mort, «van entrar diverses vegades al mas quan no hi érem i, al desembre de 2010, el van cremar completament». Mai hi van robar res, però sí que hi feien destrosses i, després del foc, la família el va refer del tot i hi va posar alarmes i càmeres. Arribats aquí, els propietaris de la parcel·la demanen que el pla parcial C6-Camí del Roquís no s'executi perquè volen mantenir el seu mas i els camps d'avellaners tal com es troben ara. «És el que desitjaríem, però som conscients que estem davant d'una gran empresa amb molts contactes i recursos personals i econòmics», afegeix Prats, que diu que «davant d'això, i molta gent ho sap per experiència, la feina i l'esforç és molt gran, i nosaltres som una família modesta en tots els sentits però no defallirem». Fonts municipals consultades recorden que el pla admet al·legacions.

tracking