El Pinar de Reus porta al carrer la reclamació de soterrar les torres d'alta tensió

Els veïns de la urbanització El Pinar han començat a penjar, a les portes de casa seva, pancartes on pot llegir-se Prou torres! Prou de promeses!. Trauen així al carrer, ara, una reclamació que, de fet, és històrica: el soterrament de les torres d'alta tensió que travessen la zona, obra que «havia d'haver començat i acabat fa 10 anys» i que continua pendent de dur-se a terme.

L'Associació de Veïns d'El Pinar, presidida per Ton Sotorra, ha aconseguit «una moratòria» en la vigència del projecte, que està redactat però va congelar-se al 2010 i que «hauria caducat a finals de 2020 o principis d'aquest 2021, però el Departament d'Indústria de la Generalitat ens ha donat un temps més, 5 o 10 anys, dins del qual encara es poden executar els treballs sense que se n'hagi d'elaborar un de nou partint de zero». Per això, tal com concreta Sotorra, «reclamem a l'alcalde, Carles Pellicer, que faci el que fa 10 anys va dir que faria i soterri les torres», i «volem un aprovisionament que ho garanteixi».

«Volem visibilitzar la situació i, si hem de tirar endavant altres iniciatives, així ho farem», manté Sotorra, que expressa que «som gent molt pacífica però, ara que tornem a estar en solfa, que se'ns ha allargat la vigència del projecte, cal que l'Ajuntament ens doni un termini curt i soterri les torres». El Pinar «fa uns 50 anys que va començar a parcel·lar-se» i «des del primer moment de la urbanització, es reclamava que s'anessin traient». La instal·lació elèctrica d'alta tensió «ja era llavors visualment molt lletja, però no se sabia que també és dolenta per a la salut», precisa el president de l'AV, que apunta que «hi ha estudis que indiquen que pot generar insomni, mal de cap, dolor d'articulacions…» i «si hi ha humitat, fa soroll». La urbanització aplega «uns 300 xalets». Desviar la línia en lloc de soterrar-la seria «dur el problema a un altre lloc».

El veïnat va obtenir un acord pel soterrament de les torres en els darrers compassos del govern de Lluís Miquel Pérez, «es van aprovisionar diners i es pagava des de diferents ens com l'Ajuntament, l'ICAEN o Red Eléctrica» i, «a Castellvell, que agafa part de la urbanització, es va fer el mateix». Després, «va entrar Carles Pellicer d'alcalde i el primer que va fer va ser enviar-nos una carta posant la data d'inici i final de l'obra», però «arribat el moment, es va fer enrere i va dir que, per com s'havia trobat l'Ajuntament, havia d'usar els diners en temes més urgents, i que el soterrament es faria l'any següent». «Ens vam reunir molts cops fins que ens va dir que no podria ser», recorda Sotorra, que lamenta que les torres continuen igual i que «a Reus hem vist obres que s'han fet amb posterioritat a la nostra demanda, ens han passat per davant, i estem farts».

Que sigui «prioritari»

Al 2019 «vam saber, per l'alcalde de Castellvell i per regidors, que el projecte caducaria» i «a través d'ells, vam contactar amb Noemí Llauradó, que era diputada al Parlament, vam anar a Indústria i va fer que ens donessin la moratòria». «Ara que la tenim», sosté Sotorra, «volem que l'obra es torni a col·locar com a prioritària a Reus i, un cop les parts públiques tinguin els diners, la privada estarà obligada a pagar». A l'avinguda de les Torres, diumenge passat, es va fer una «reunió informativa amb els veïns, regidors de Castellvell i Llauradó –ara presidenta de la Diputació i vicealcaldessa de Reus–», on «van explicar als veïns el que hi ha i la voluntat de tirar això endavant amb l'Ajuntament i que es faci l'obra», i «els veïns vam decidir penjar les pancartes».