Només dues de les 600 empreses dels polígons de Reus han tancat tot i la crisi

Des de principis de 2020, només dues empreses han tancat als polígons de Reus, segons dades de l'Ajuntament, tot i la irrupció de la pandèmia de la covid i la crisi associada. El regidor d'Empresa, Carles Prats, detalla que «són baixes que hem detectat per inspecció» i que van produir-se «a Mas de les Ànimes i Mas Ferrer», sense que hagi pogut concretar-se si són d'abans o després del mes de març de 2020. Reus té una desena de polígons que sumen «pràcticament 600 empreses», el 50% de les quals es concentren a l'AgroReus però Mas de les Ànimes també n'agrupa un volum prou important perquè configura una zona compacta. Malgrat que «sabem que alguna activitat sí que té treballadors en ERTO», tal com especifica Prats, «també n'hi ha algunes altres on està tenint lloc un augment de plantilla».

El regidor fa referència, en aquest últim aspecte, a certs «negocis del sector sanitari i agroalimentari», que poden haver vist incrementada la seva producció coincidint amb la pandèmia o que no han perdut facturació. El Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus inclou línies específicament orientades a la contractació de personal. Sobre per què els polígons resisteixen l'impacte de la covid millor que altres àmbits, Prats apunta que «als sectors industrials no hi ha hagut una gran desocupació» i que aquesta ha colpejat en major mesura «els serveis i els treballadors relacionats amb les feines a la costa; el turisme és el que més està patint». Amb tot, igual que només se n'han perdut dues, als polígons de Reus «no s'ha creat cap empresa des de 2020». Al global del municipi «hi ha prop de 6.000 persones en ERTO, en general, no només a empreses de polígons».

Promoció i mobilitat

Dimecres mateix, tal com detalla Prats, el govern va mantenir una reunió amb la junta directiva de l'Associació dels Polígons Industrials de Reus (APIR), on «vam tractar diferents aspectes». Entre ells, es va posar damunt la taula la voluntat de «tirar endavant algun tipus de col·laboració» que «podria venir a través d'APEU als polígons». Les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) són instruments publicoprivats de gestió de les zones on s'apliquen. «La idea és fer un APEU però a un polígon, cosa que és factible i fins i tot pot ser més fàcil», precisa el regidor d'Empresa, que diu que «es tractaria de dissenyar un projecte, treballar-lo i presentar-lo i, si tot fos viable, dur-lo al ple i aprovar-lo». La qüestió, amb tot, es planteja «a llarg termini, però s'ha de començar en algun moment» i «encara no tenim delimitat quina zona podria ser, si serà una o dues… Ho treballarem amb l'APIR».

En qüestió de mobilitat, «ens asseurem amb Reus Transport», explica Prats. I és que, tal com va recollir aquest rotatiu al desembre, l'APIR reclama millores en el transport públic per donar cobertura als treballadors dels polígons i, especialment, als joves estudiants de la formació dual que desenvolupen feines a les empreses i que no sempre disposen de vehicle propi. L'associació es queixava que no hi ha un servei massa adient, ni en horaris ni en freqüències, que arribi als polígons. Per això, «extraurem informació d'horaris, els treballadors que es mourien i si les empreses estarien disposades a adaptar-se» per fer arribar els autobusos a aquests punts de la ciutat on actualment no hi ha connexió.

A més, «també estem mirant una actualització del tipus impositiu», avança Prats, que diu que «estem fent un estudi comparatiu» perquè «de vegades es diu que el coeficient que apliquem a Reus és més elevat que a altres zones de l'entorn». Aquest estudi comparatiu «ens permetrà aclarir si és així» i «tindrem respostes». També «treballarem per generar projectes de col·laboració amb l'APIR sobre el tema de la transició energètica, que considerem important».