El dolç retorn a la normalitat

El passat 9 de març les Germanes clarisses de Reus anunciaven, a través del seu compte de Facebook (Dolços Clarisses Reus), que tornaven a posar en marxa l'obrador de dolços un cop la comunitat, formada per nou germanes, s'havia recuperat de la covid-19. Han estat gairebé dos mesos en què les germanes Teresa, Núria i Mercè han estat allunyades de l'obrador. Però des de la setmana passada ja han estat treballant amb tota normalitat per elaborar les especialitats que tanta fama els estan donant des que van començar a comercialitzar galetes. «La veritat és que trobàvem a faltar tornar a estar les tres juntes, treballant, xerrant, fent aquesta feina que és tan bonica», admet la Mercè.

Aquesta setmana han començat amb les galetes de taronja, que eren les que ja no tenien en estoc. Cada dia fan prop de mig miler de dolços, que distribueixen en comerços de Reus i Tarragona. «De les cinc especialitats, Avellana, Anís, Xocolata, Taronja i Integrals amb panses, les galetes d'avellana són sens dubte el producte estrella», explica la Núria. «Segurament perquè són molt bones, però també perquè fem servir avellana local», aventura. Recentment, els dolços de les Germanes clarisses de Reus s'han unit al grup dels establiments amb el distintiu Amics de l'Avellana, una iniciativa del Gremi de Forners del Baix Camp i la Cambra de Comerç de Reus per identificar aquells establiments que elaboren producte propi amb avellana o bé, directament, despatxen avellanes entre la seva clientela. «Que ens tinguessin en compte per unir-nos a aquest grup va ser una gran satisfacció, perquè nosaltres fem una producció petita i amb un producte senzill», assenyala la Teresa.

La recepta d'aquesta galeta, detalla, és original del seu obrador, i va sorgir després de molts mesos d'aprenentatge i pràctica: «Vaig fer un curs de rebosteria per Internet i anava fent pràctiques i proves. Amb els elements i els ingredients que tenia, vaig fer aquesta recepta de galeta d'avellana, que no està treta d'enlloc». Unes pràctiques, expliquen les seves companyes de comunitat, que els van deixar molt bon record: «Els sis mesos que va estar fent el curs anava fent proves i la comunitat les anàvem tastant, cada setmana pastissos i galetes, jo crec que fins i tot ens vam engreixar», explica divertida la Mercè. Ella mateixa, que és nascuda a l'Equador, assegura que la galeta d'avellana és l'estrella quan viatja a veure la seva família. «I, encara que he provat de fer-la allà, no surt exactament igual», assegura.

L'impuls definitiu, expliquen les monges, els va arribar a través d'Internet. «Un conegut ens va animar a obrir una pàgina de Facebook i hi hem anat publicant les novetats i també hem anat anunciant el tancament i la reobertura. A més de dir-nos com els agraden les galetes, hem rebut molts missatges d'ànims i solidaritat quan vam anunciar que tancàvem temporalment i això ha sigut molt bonic», conclou la Teresa.