«Arriben a Reus amb una història al darrere, però aquí tots són futbolistes»

Al Juvenil B del CE Unió Astorga, a més de futbol, es treballen també «la integració» o «la igualtat de condicions». L'equip compta amb jugadors de multitud de nacionalitats. Brasil, Portugal, Marroc, França, Anglaterra, Hongria o Txad són els països d'origen d'alguns d'ells. I és que més de la meitat de la plantilla, tal com explica el coordinador del club, Jordi Tobias, la formen «joves que viuen en centres d'acollida o bé en cases tutelades» de Reus i de la zona. «Darrere de cadascun d'ells hi ha una història», apunta Tobias, que diu que «aquí, però, tots són futbolistes». L'Astorga ha teixit així, gairebé de manera espontània, el seu projecte «esportiu i social», que s'ha convertit en poc temps en una de les joies de l'entitat. «Sabem que això va més enllà del futbol, va de que tots ens sentim jugadors i en les mateixes condicions», expressa el coordinador, que vol trencar mites: «Els nois no donen cap problema, al contrari, ens ajuden en tot, són molt puntuals i molt respectuosos; hi ha una mica d'estigma i la veritat és que són persones 10».

Per això, la iniciativa ja ha començat a ramificar-se i «aquells joves que comprenen millor l'idioma, que tenen més facilitat de paraula i que estan compromesos van agafant responsabilitats i n'hi ha que estan de segons o tercers entrenadors». Tobias no sap, en la majoria dels casos, què ha portat als joves a Reus ni quina ha estat la seva situació concreta. «De vegades, si algun d'ells vol, si li ve de gust, m'ho explica, però no és una cosa que els preguntem, igual que no ho preguntaríem a cap altre», diu. Enrolar-se en un equip de futbol «fa que, metre estan aquí, no estan en un altre lloc, se socialitzen, aprenen valors… I, potser, també, despertem alguna vocació i algun acaba estudiant, per exemple, Esport». A més, «n'hi ha dos o tres que no havien jugat mai i que són molt bons, apunten maneres». El CE Astorga s'havia plantejat, en algun moment, crear una plantilla a banda però «ho vam pensar i vam veure que es tractava de fer tot el contrari».

Amistats a dins i a fora del camp

Sobre com va succeir que 12 o 13 dels 23 jugadors del Juvenil B fossin joves en aquestes circumstàncies, el coordinador diu que «en va venir un i s'ho va passar bé, la veu va córrer i després van contactar-nos de les cases d'acollida i els pisos tutelats». Després de cinc mesos de feina, «el que més m'impacta és que, de vegades, pel carrer, em trobo nois que s'han conegut al club i que ara passen junts el seu temps lliure; també, fora del futbol, nosaltres organitzem activitats». Aquests jugadors «són joves que, per la seva vida, han hagut de madurar abans d'hora i s'ho fan tot ells mateixos, i això també els ha fet valorar molt les coses», diu Tobias, que apunta que «el futbol els ajuda a evadir-se i a allunyar-se d'alguna mala influència que pugui sorgir, i els integra». «Al final, si tenen un somriure a la cara, és que ho estem fent bé», conclou el coordinador de l'Astorga.