Diari Més

Societat

L'escola de pilots de Reus contracta els alumnes graduats que no troben feina per la pandèmia

En el primer any de covid el CESDA, adscrit a la URV, registra més demanda que mai per fer aquesta carrera universitària

Estudiants de l'escola universitària de pilots de Reus, el Cesda, durant una classe.

L'escola de pilots de Reus contracta els alumnes graduats que no troben feina per la pandèmiaACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L'escola de pilots de Reus contracta els alumnes graduats que no troben feina per culpa de la pandèmia. El Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA) ha decidit quedar-se amb els millors estudiants de l'últim curs com a professors a l'escola, uns joves que les companyies se'ls rifaven, escenari molt diferent a l'actual, amb un sector aeri sota mínims. «Això els motiva i els fa madurar en comptes d'esperar a casa», diu la directora del centre, Cristina Casamitjana, en una entrevista a l'ACN. Durant aquest any de covid el CESDA ha tingut més demanda que mai. Vist l'overbooking, l'oferta es va ampliar a una quarantena de places per al 1r curs d'aquesta carrera universitària que cada cop atrau més noies. Ja representen un 25% de l'alumnat.

La Paula, estudiant del grau de Pilot Comercial i Operacions Aèries que s'imparteix al CESDA, puja per primer cop a un simulador d'una DA42, l'avioneta amb la qual aprendrà a pilotar. Abans de començar la classe, revisa els apunts sota la supervisió del seu instructor. Ara fa segon, però quan faci quart s'entrenarà amb un simulador de vol més avançat i realista, el de l'Airbus 320. Dels 39 alumnes que van inscriure's el setembre passat, una desena són noies -un 25% dels estudiants, quan l'any anterior representaven el 10%. «Volar és vocacional, no té res a veure amb el gènere, tothom hi pot somiar i aconseguir-ho, els avions no entenen si els porta un home o una dona, sinó si els pilota un bon o mal professional», manifesta Casamitjana.

La pandèmia ha obligat a adaptar les instal·lacions del CESDA, ubicades al costat de l'aeroport de Reus. Es van doblar les classes amb dos itineraris -l'A i el B. Es manté un màxim del 30% de la presencialitat en tots els cursos. Fins i tot s'han col·locat càmeres al sostre de les aules per garantir el seguiment de les classes des de casa per als estudiants que així ho desitgin. Hi ha molta senyalística, dues cafeteries i una zona de pícnic perquè els joves puguin esbargir-se. La pandèmia ha canviat la reorganització de l'espai, però no el ritme formatiu. És més, les matriculacions en aquest centre adscrit a la URV tendeixen a l'alça. Actualment s'hi formen uns 130 futurs pilots -39 joves inscrits a 1r curs, 33 fan 2n, 30 són a 3r, i 26, en el 4t i darrer curs.

D'alumne a professor

Tot i ser dels estudis universitaris més cars de Catalunya -els estudiants que hi accedeixen han de satisfer el primer any uns 26.000 euros-, l'interès és creixent, assegura la directora. Altra qüestió, però, és la manca d'oferta laboral per l'aturada de l'activitat aèria. Per això el CESDA, gestionat per un patronat sense ànim de lucre, va fer una selecció entre els vuit millors alumnes titulats de la promoció 2019/2020 per incorporar-los com a professors, un canvi de rol motivador per a uns joves amb les expectatives truncades. «Havien començat el curs amb moltes expectatives, esperant el moment que vindrien les companyies aèries a buscar-los, però, en sec, vam passar a estar confinats, i ja no es van voler més pilots», recorda Casamitjana.

L'escola ha volgut absorbir part d'aquest gruix de joves sense possibilitats de trobar feina, una estratègia que acaba sent un favor mutu, ja que el CESDA també necessitava reforçar la seva plantilla de professors -fins arribar a la quarantena-, arrel del desdoblament de classes per la pandèmia. «I fins que no es reactivi el sector aeri ho seguirem fent perquè l'experiència és molt bona i, d'aquesta manera, quan s'obri el mercat, estaran molt més preparats», manifesta la directora del centre. En comparació a cursos passats, el centre, que al setembre complirà vint anys, també nota un increment de joves procedents d'arreu de l'estat espanyol. Un de cada quatre prové de l'Estat, si bé predomina l'alumnat català, en un 75% -la majoria, de Barcelona.

tracking