Queixes perquè el bitllet de l'autobús urbà de Reus no pot pagar-se en efectiu

Pagar el bitllet del bus urbà amb monedes no és possible a Reus des de la irrupció de la covid-19. Als inicis de la pandèmia, Reus Transport va deixar d'admetre el metàl·lic «com a mesura sanitària» i, un any més tard, continua sense agafar-lo. Ara, per pujar al transport públic hi ha dues opcions: tenir un títol de transport o abonament, o bé comprar un bitllet senzill a l'autocar fent servir la targeta bancària o el mòbil. El sistema ha generat queixes entre els passatgers, que comprenen que l'ús de diners físics no sigui el preferent però s'oposen a que s'elimini perquè això aparta un sector de la ciutadania i és també una forma d'exclusió financera. Resulta fàcil, de fet, trobar-se viatgers que han pagat algun cop el bitllet d'una altra persona que tan sols duia efectiu, per evitar que es quedés a terra. El PSC ha demanat al Consell d'Administració de Reus Transport que es recuperi l'ús de monedes. Fonts municipals apunten que no hi ha novetats previstes en aquest aspecte.

«Un dia, anava amb la meva filla al bus i hi havia un home que anava enguixat, duia collaret, i volia anar al metge però passava l'abonament per la màquina i no li funcionava», explica Susana Infantes, veïna de Sol i Vista, que diu que «com que amb monedes no podia pagar i no tenia targeta de crèdit, li deien que havia de baixar-se i anar a peu, però ell no podia». Al final, «la meva filla li va passar l'abonament», recorda, i lamenta que «al barri hi ha molta gent gran que, en un moment així, no sap què fer».

Una cosa similar li va passar a una altra usuària del bus, Isabel Moreno, que diu que «una dona i el seu fill van pujar carregats i la dona va avisar que entrava a deixar el nen i les bosses i que de seguida pagava però, quan es va acostar al conductor, aquest li va dir que ja no s'acceptava efectiu, i ella no ho sabia ni portava res més». Moreno pensa que la dona no vivia a Reus «perquè havia preguntat per l'estació» i «no sabia la norma». «Així, el xofer li va dir que havia de baixar a la següent parada, la gent va criticar-la i el nen estava avergonyit; els hi vaig pagar el viatge amb la meva targeta de crèdit», diu la veïna, que apunta que «ells em van donar les monedes, no era que no volguessin pagar». Moreno precisa que «m'he trobat algun xofer que m'ha dit que havia pagat el viatge a algú amb una targeta seva, amb els seus diners, del greu que li sabia fer-los baixar». Pepita Roig, també passatgera habitual, explica que «anava al bus i hi va pujar una àvia que portava targeta de jubilada, però viatjava amb la neta. Com que el bitllet de la neta no el podia pagar amb diners, li vaig passar jo, perquè ella no tenia alternativa». Roig alerta que «hi ha casos així als busos que van a l'Hospital, i són pacients».

A altres municipis com Tarragona, el bus urbà es pot pagar amb diners. Els viatgers tampoc entenen «com és que a les botigues ens agafen el metàl·lic i al bus no». A tot plegat cal sumar que els abonaments només poden recarregar-se en alguns quioscs i estancs i, si l'usuari gasta l'últim viatge al barri o lluny d'aquests punts, «toca tornar a peu» i «abans, l'efectiu et salvava». A més, «si un no té targeta de crèdit però només vol fer un viatge, l'única opció que té és comprar un abonament de mínim 10 viatges que no farà servir», diu Infantes.

El PSC vol que torni el metàl·lic

Des del PSC, el regidor Daniel Marcos concreta que «l'empresa ens diu que hi ha un tiquet discrecional que, si tu puges al bus i només tens monedes, el xofer te l'hauria de fer perquè tu viatgessis i paguessis posteriorment en un compte bancari o a les oficines de Reus Transport», però «ens han comentat que l'empresa dona la responsabilitat de fer aquest tiquet als xofers i, d'altra banda, ens arriba que els xofers reben pressions per no fer-los». El PSC vol que s'accepti de nou el metàl·lic «com als comerços» però «l'empresa diu que la tendència és no treballar amb l'efectiu», quan «hi ha molta part de la població que va amb metàl·lic i ara l'estem privant d'accedir al transport». Si és una qüestió sanitària, «proposem que posin màquines que acceptin les monedes».