La Mare de Déu de l'Amargura de Reus torna a mostrar el seu aspecte original

La Mare de Déu de l'Amargura, que en una Setmana Santa sense la covid-19 hauria sortit avui en processó al ritme dels Tambors de Calanda, passarà el dia al Taller Avall, on des de fa uns mesos està sent restaurada. La pluja de milions que el Gordo va deixar a El Cachirulo al 2019 ha propiciat que alguns membres de la Junta de l'entitat aragonesa –coorganitzadora de la Solemne Processó de l'Amargura– destinin una part del premi a millorar tant la imatge com la carrossa i les seves faldilles.

La verge, una talla de fusta de 1941, està passant per un intens procés de neteja, tal com concreta l'escultor, conservador i restaurador Aleix Vall, que explica que «la principal problemàtica que presentava quan ens va arribar al taller se centrava en una acumulació de capes de repintats, cera, vernissos i brutícia». Les condicions de conservació han donat peu a diferents patologies que quedaran resoltes de cara a 2022, quan s'espera que el pas pugui tornar a recórrer els carrers en processó.

El rostre i el vestit

De la imatge, «el rostre era la part més tocada», afegeix Vall, que precisa que «la zona que requerirà més esforç és el vestit, el qual presenta aixecaments, desplaçaments, fissures i esquerdes». A la cara «treballem de manera mecànica, amb l'ús de bisturís», mentre que al vestit caldrà actuar «línia per línia, punt per punt». La verge és «una talla de fusta policromada, daurada i estofada» i que en aquest cas «simula un brodat». És massissa i pesa prop de 400 quilos. L'equip del Taller Avall s'està ajudant de fotografies antigues, algunes d'elles facilitades per Niepce, per conèixer al detall l'aspecte que mostrava la Mare de Déu de l'Amargura en un inici i «recuperar la correcta lectura de l'obra». Aquesta qüestió resultarà especialment rellevant pel fet que a la talla «se li haurà de reconstruir una mà», donat que la que ara té respon a un afegit «d'un maniquí» després que l'original desaparegués. Per a fer-ho, «tenim fotos des de diversos angles».

Pel que fa a la carrossa, hi ha previst «eliminar els repintats, daurar-la i fer-hi un marbrejat a les escales». També es renovarà el circuit elèctric i les faldilles es restauraran. A més, s'està recuperant el visor frontal, que serà netejat

El pas de la Mare de Déu de l'Amargura va ser creat, per iniciativa de la secció femenina local de la FET i les JONS, al taller de Claudi Rius, a Barcelona, i cedit a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus. A partir de 1948, va sortir amb la Confraria dels Estudiants, que després desfilarien amb El Petó de Judes. No va ser fins al 1987 que l'Associació Cultural Raíces Aragonesas va formar una confraria, la de la Mare de Déu de l'Amargura, i el pas va participar a la processó del Sant Enterrament. Al 1992, se'n va fer càrrec El Carhirulo, que ho continua fent ara i que ha donat un gran impuls a la processó de Dimarts Sant amb els Tambors de Calanda.