Una «planificació errònia», causa de l'accident de l'avioneta de l'Aeroclub

L'informe definitiu elaborat per la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) ha conclòs que «la causa» del sinistre de l'avioneta Piper PA-34-200 Seneca de l'Aeroclub de Reus que, al novembre de 2020, va desaparèixer en aigües properes al Delta de l'Ebre amb dues persones a bord «va ser la falta d'adherència a les regles de vol visual nocturn, cosa que va provocar la desorientació espacial patida pel pilot i l'eventual pèrdua de control de l'aeronau». L'anàlisi dels fets «ha revelat com a important factor de contribució al succés», tal com afegeix el mateix document, «la planificació de vol realitzada, ja sigui per omissió o per errònia valoració de les condicions meteorològiques».

L'avioneta, amb matrícula EC-HCA, va precipitar-se al mar el 3 de novembre, quan completava el trajecte de tornada entre l'Aeroport d'Eivissa i el de Reus. Les seves restes van ser localitzades a 113 metres de profunditat, el 8 de novembre. La Piper Seneca havia fet cap a l'illa al matí amb quatre tripulants per passar-hi el dia i va emprendre el recorregut invers ja a la tarda i amb només dos d'ells –els altres dos ja havien previst quedar-se a Eivissa–. Uns 40 minuts després d'enlairar-se, però, el bimotor va esvair-se del sistema radar de control aeri. A l'Aeroport de Reus es va observar que l'aeronau no arribava i es va donar l'alerta.

Els dos ocupants de l'avioneta van morir en el succés. Eren Marc Francesch, gerent del Càmping Trillas de Tarragona, vicepresident de l'Associació de Càmpings de Tarragona i president de l'agrupació local de JxC a Torredembarra; i un agent dels Mossos d'Esquadra. Ambdós estaven facultats per al vol i, durant el matí, ja n'havien guiat el d'anada a Eivissa. La Piper Seneca, amb els papers al dia, va ser trobada en posició invertida i amb danys extensos per l'impacte amb l'aigua. Les feines de rescat van allargar-se fins el 24 de novembre.

Les condicions «no es donaven»

La CIAIAC destaca com a desencadenant de l'accident la «manca d'adherència a les regles de vol visual nocturn». Aquestes són normes que marquen, en general i entre altres, que «al pilot li ha de ser sempre possible mantenir les referències visuals amb el terreny» o que «en cap cas es volarà entre núvols». L'informe, el qual ha consultat el Diari Més, afegeix que, durant la planificació del vol, hauria estat precís estudiar a fons els pronòstics meteorològics per a la ruta, ja que «aquests donaven núvols en la latitud de vol de l'aeronau», i que «les condicions eren limitatives per al vol visual» igual que ho havien estat en el viatge Reus-Eivissa. Per això, la investigació «considera que la manca d'una valoració correcta o bé l'omissió d'aquesta va ser determinant en la seguretat del vol» i que «els ocupants haurien d'haver estat conscients de les dificultats que la meteorologia plantejava». La CIAIAC incideix que «la informació disponible abans de l'enlairament des d'Eivissa ja mostrava que les condicions per al vol visual no es donaven».

Amb tot, «dues terceres parts del vol van desenvolupar-se (...) sense incidències» i va ser en l'últim tram quan el bimotor «va ascendir» i «el rumb va variar», per la qual cosa «sembla fer-se patent la presència de núvols». «Uns sis minuts després, el rumb alterna dreta i esquerra i definitivament descendeix fins caure al mar», apunta l'informe, que precisa que «les alteracions observades en els últims minuts de vol van iniciar-se en un intent d'eludir la presència de núvols i, tot i ascendir, les condicions de visibilitat no van millorar i van conduir a que el pilot perdés les referències respecte a l'espai i el rumb».

Les dades usades en la confecció de l'informe «no permeten assegurar que la zona de l'accident es veiés afectada clarament per algun fenomen meteorològic que pogués haver contribuït a l'accident», segons determina la CIAIAC, que, amb tot, assenyala una «reducció de la il·luminació, perquè ja s'havia produït l'ocàs» al moment que l'avioneta va sortir d'Eivissa. El document fa referència a «la voluntat de tornar a Reus el mateix dia, en la qual va poder influir la confiança de disposar de l'habilitació VFRN –que possibilita el vol visual nocturn–, que els permetia demorar l'hora de volar a la tornada».