El pla estratègic 'Reus Horitzó 32' perfilarà com vol ser la ciutat en 10 anys

El govern de Reus posa en marxa Reus Horitzó 32, una «proposta de mirada llarga» que vol «projectar la nostra ciutat a 10 anys vista i facilitar l'impuls d'iniciatives a llarg termini», així com «donar resposta a les necessitats que sorgeixin a la societat reusenca» i «avançar-nos als reptes que el futur plantejarà», tal com explicava ahir l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Es tracta, en detall, d'un pla estratègic de ciutat que ara començarà a elaborar-se en el marc d'una «aposta per la planificació» d'ampli abast. Per enllestir-lo, caldran 18 mesos de feines que es distribuiran en tres fases, coordinades per la vicealcaldia, i que prometen col·locar al centre la participació ciutadana i considerar el punt de vista de l'oposició.

La intenció és obtenir un document «de ciutat» on la veu de la població tingui «un paper molt important». També es convidarà a alguns municipis de l'entorn «amb els quals Reus té una relació més forta i històrica» –Tarragona inclosa– per tal que facin les aportacions que considerin oportunes. Reus Horitzó 32 comença ara a prendre forma ara amb la vocació de «transcendir al govern, al consistori actual» i de ser «compartit amb la implicació d'agents econòmics, socials, culturals… i amb tothom que hi vulgui participar», tal com concretava Pellicer. Per la seva banda, la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, detallava igualment que «aquest pla estratègic de ciutat haurà de respondre, bàsicament, una pregunta clara: com serà el Reus del 2032?».

«Haurem d'acordar què i com volem que sigui Reus en la pròxima dècada», afegia Llauradó, que expressava que «es tracta de posar en marxa un debat públic per construir una visió compartida de la ciutat que volem i que necessitem; aquest Reus Horitzó 32 l'hem de construir entre tots i totes». En definitiva, deia, «hem de consensuar un futur», i recordava que «el potencial de canvi i de millora sempre ha residit en la societat reusenca». Per poder disposar d'aquesta eina que serà el pla estratègic de ciutat, d'entrada «ens plantarem a un any i mig vista».

La primera de les tres fases de l'elaboració de Reus Horitzó 32 està centrada en fer «una diagnosi de ciutat», a partir de dades i documents ja existents a l'Ajuntament, i també amb la participació externa d'agents del municipi. Això donarà «una fotografia de l'estat actual de la ciutat». La segona fase, que «ja entra més en la matèria», servirà per perfilar la ciutat a 10 anys vista i representarà la creació de «diversos espais de reflexió i participació» per tal de «recollir la mirada de la ciutadania». Finalment, la tercera i última fase s'orientarà a «definir què cal fer per aconseguir la ciutat concebuda per d'aquí a 10 anys», és a dir, «l'estratègia que ens caldrà seguir». Aquí «s'hi inclouran una sèrie d'objectius i es desplegaran unes accions més concretes», apuntava Llauradó, que deia que «això ho veurem al cap d'aquest any i mig que durarà el camí que estem iniciant avui». «Per tant, les tres fases que s'han programat per elaborar el pla es corresponen amb on estem ara, què volem ser i la manera d'arribar a ser-ho», resumia la vicealcaldessa.

Un ambiciós procés participatiu

Tot plegat s'activarà «entre maig i juny», tal com avançava la mateixa Llauradó. El primer pas serà la creació de l'anomenat Fòrum ciutadà, 200 persones que «representaran tota la diversitat de la ciutat» i que, organitzades en grups de treball, «s'encarregaran de concretar els continguts del pla». Els membres els escollirà el govern. Llauradó assegurava ahir que «hem de fer un esforç per garantir que sigui molt participatiu, amb persones de diferents edats, ideologies, orígens, experiències... ha de ser plural». Més endavant, a partir del pròxim 2022, la redacció del pla «s'obrirà encara més a la ciutat» i «es portarà a terme un procés participatiu de gran format per tal de recollir les propostes de la ciutadania». A més, l'elaboració del pla estratègic comptarà amb l'equip tècnic de l'Ajuntament i «amb la participació dels grups municipals del consistori». Llauradó explicava ahir que ja hi ha hagut els primers contactes amb l'oposició. Els municipis de l'entorn «amb els quals Reus té una relació més forta i històrica» tindran l'opció de fer aportacions a Reus Horitzó 32. El pla retorna a la ciutat un model de planificació que s'havia aplicat per última vegada en època socialista.

Tot i que el pla estratègic va més enllà del mandat, el govern confia que el pes que en ell haurà dipositat el fet de sorgir de la participació ciutadana comprometrà els futurs consistoris per donar-li compliment. Les xifres econòmiques de la seva elaboració no s'han donat a conèixer perquè queden pendents d'anar-se determinant a mesura que els processos avancin, tenint en compte que s'empraran recursos propis. «Reus mantindrà i incrementarà el seu lideratge al país en potència comercial, infraestructures, economia industrial, cultura. Si una cosa tenim clara és que aquesta ciutat té grans possibilitats i una capitalitat que és indiscutible», afegia ahir Pellicer, que concloïa que «els hi puc assegurar que Reus té un futur brillant».