L'Ajuntament de Reus retira la pancarta de 'Llibertat presos polítics' per ordre del jutjat

El govern de Reus ha retirat la pancarta de Llibertat presos polítics de la façana del palau consistorial. Al desembre de 2020, el jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ja havia ordenat despenjar-la, en la sentència resultant d'una denúncia presentada per l'exregidor de Cs Juan Carlos Sánchez, on el mateix exedil la considerava «partidista» i entenia que no tenia «reconeixement legal vàlid com a símbol oficial de cap administració del territori». La resolució admetia recurs d'apel·lació i el govern va interposar-lo. Des de fa uns dies, però, la pancarta ja no està al lloc. Fonts municipals consultades en aquest aspecte precisen que la seva retirada es correspon amb «l'execució provisional» de la sentència de desembre.

De fet, a mitjans d'aquest passat mes de març, el mateix jutjat havia remès un ofici al registre de l'Ajuntament de Reus requerint-li al govern aquest pas, i el secretari havia respost acusant la recepció de l'ofici i avançant que es procediria a despenjar la pancarta.

Sánchez, per la seva banda, expressava ahir que el govern local «s'ha sotmès a l'imperi de la llei, com ha de ser» perquè «un alcalde ha de respectar les lleis i ser submís a les resolucions judicials».

«No té un reconeixement legal»

En la sentència de desembre, la jutgessa del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona apuntava que «la col·locació de la pancarta no respon a cap commemoració o celebració a què al·ludeix l'Ajuntament, sinó que és reivindicativa de la llibertat dels presos, cosa que comporta una adhesió o suport a una determinada causa que no pot ser tinguda per general, ja que compromet la pròpia neutralitat política de l'Ajuntament i la seva objectivitat al servei dels veïns». La mateixa resolució indicava que «no existeix ni rastre de l'acord municipal acordant la seva col·locació» i que «d'això s'infereix la voluntat municipal per la via dels fets consumats». La sentència del Contenciós recollia, així, que «l'Ajuntament no pot actuar en representació o al servei de grups o col·lectius d'un determinat signe polític o ideològic, sinó al servei de l'interès general». Segons resolia la jutgessa, la pancarta de Llibertat presos polítics «constitueix un símbol de la reivindicació independentista d'una part dels ciutadans catalans representats per una part dels partits polítics, i sistemàticament emprat per aquelles forces polítiques que defensen aquesta opció independentista, no té reconeixement legal vàlid com a símbol oficial de cap administració territorial, fet pel qual resulta obvi que el seu ús i exhibició per un poder públic (…) només pot ser qualificat de partidista».

El govern de Reus, que en el seu posicionament al jutjat ha defensat sempre la pancarta al·ludint a la consideració del palau municipal com «un espai on (...) s'ha fet expressió del sentir de la població davant commemoracions, celebracions i fins i tot certes reivindicacions sense que mai s'hagués qüestionat la legalitat de la col·locació d'aquests símbols pel fet de no representar a tot el conjunt de la població», esperarà ara a que es resolgui el recurs que ha presentat contra la sentència que l'ha obligat a despenjar-la. Sánchez, al seu torn, ha formalitzat el tràmit d'oposició al recurs.