El TSJC falla a favor de Gas Natural i anul·la la sanció per l'àvia morta en un incendi a Reus

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs presentat per Gas Natural contra el Departament d'Empresa i Coneixement per esquivar la sanció de 500.000 euros que la Generalitat va imposar-li arran de la mort de Rosa, l'àvia de 81 anys que, l'any 2016, va perdre la vida a Reus en un incendi a casa seva, originat per l'espelma amb què s'il·luminava després que la companyia li tallés el subministrament elèctric. En la sentència, la qual ha pogut consultar el Diari Més i que no és ferma, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa declara nul·la de ple dret la multa. Empresa, tal com detallen a aquest rotatiu fonts del Departament, ja ha interposat recurs de cassació i la qüestió s'elevarà al Tribunal Suprem.

El TSJC conclou que, tot i que l'article 6 de la Llei de la Pobresa Energètica pretenia fixar un protocol obligat de comunicació als Serveis Socials per evitar els talls en casos d'impagaments per falta de recursos econòmics, la «manca d'un desenvolupament reglamentari» d'aquest article fa que Gas Natural no l'hagi pogut infringir. Quan li van desconnectar la llum, la dona havia deixat de pagar factures per valor d'uns 246 euros.

El Departament d'Empresa va obrir un expedient sancionador a Gas Natural, encara al 2016 en considerar que, en el cas de Rosa, la companyia havia incomplit les previsions de la Llei de la Pobresa Energètica –la Llei 24/2015, de 29 de juliol– que supeditaven el tall de llum a la prèvia sol·licitud d'un informe als Serveis Socials municipals per esbrinar si podia ser o no un cas de pobresa energètica.

Aquesta omissió de la petició de l'informe, la Generalitat la va entendre com una infracció contemplada en l'article 331.5.c del Codi de Consum de Catalunya, que prohibeix «realitzar pràctiques que excloguin o que limitin els drets de les persones consumidores». A més, li va donar la qualificació de «molt greu» perquè va veure que els fets havien creat una «alteració social greu» i «alarma».

Documents dels Serveis Socials

Per tot plegat, Empresa, al 2017, va acordar imposar a Gas Natural una multa de 500.000 euros. La subministradora s'hi va oposar però, ja al 2018, la Generalitat va desestimar el seu recurs i Gas Natural va acabar iniciant un contenciós on, ara, el TSJC li ha donat la raó. En el recurs contenciós administratiu que ha resolt el TSJC, Gas Natural impugnava la sanció de 500.000 euros al·ludint a fins a sis motius diferents. El Tribunal fonamenta el seu veredicte en un d'ells i determina que «és la manca d'un desenvolupament reglamentari de l'article 6 de la Llei de la Pobresa Energètica, d'un desenvolupament susceptible de fer factibles les previsions legals portades a col·lació, la cosa que ens haurà de conduir a estimar la demanda» de la subministradora. El TSJC admet diversos pronunciaments del Parlament, el Govern o el Síndic de Greuges, aportats per Gas Natural, que «haurien posat de relleu la fragilitat dels preceptes de la Llei de la Pobresa Energètica aplicables al cas» i que «revelen un alt grau d'incertesa sobre la viabilitat de la Llei si no es veu acompanyada de complements normatius susceptibles de fer-la plenament operativa». En concret, i en referència a l'article 6.2 d'aquesta llei, que apunta que «s'ha d'establir, com a principi de precaució, un protocol obligat de comunicació als Serveis Socials i d'intervenció d'aquests prèviament a la concessió dels ajuts necessaris per evitar els talls de subministrament, en casos d'impagament per manca de recursos econòmics de les famílies afectades», la Sala Contenciosa expressa que, quan es va donar el cas de Rosa, «el protocol no existia» i que «no havia estat oficialment publicat».

Per aquesta raó, segons recull la sentència, «Gas Natural no tenia l'obligació legal de sol·licitar els informes als Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus». Així mateix, «que ho hagués fet en altres ocasions al seu criteri, o al criteri de l'Ajuntament, i que ho hagués omès en el supòsit que va donar origen a l'expedient sancionador (…) podria, en tot cas, dur-nos a un retret extrajurídic, però no a censurar amb el pes de la llei l'omissió d'una conducta que la mateixa Llei de la Pobresa Energètica pretenia que es portés a terme seguin un procediment non nato al moment de produir-se els fets».

«No cal un protocol ni conveni»

Empresa, que sosté que «els preceptes de la Llei de Pobresa Energètica determinants o veritablement rellevants són d'aplicació directa, sense necessitat de complements normatius», ha interposat recurs de cassació contra la sentència, la qual té data del 29 de desembre de 2020, davant del Tribunal Suprem. En el recurs, la Generalitat posa el pes en l'article 6.4 de la Llei, que especifica que «(...) quan l'empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als Serveis Socials municipals per determinar si la persona es troba en una de les situacions de risc (...)». Empresa sosté que l'obligació legal de l'article 6.4 «no requereix cap desenvolupament reglamentari ni protocol, acord o conveni», i que «la necessitat d'establir un protocol es desprèn només a l'hora d'activar els ajuts per a les famílies vulnerables, en cap cas per demanar l'informe a Serveis Socials».

El Departament recorda que «el Suprem ja s'ha manifestat en el sentit d'establir que, quan la llei fixa una obligació precisa, clara i rotunda com és el cas, no és necessari el desenvolupament reglamentari per exigir-la».