Patrimoni
La diagnosi del Panteó Boule de Reus detecta humitats i petits despreniments
L'Escola d'Arquitectura de la URV ha estudiat el monument, on s'intervé pels 150 anys del Cementiri
L'anàlisi de la situació del Panteó Boule, realitzada pels professors investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de la URV Agustí Costa i Sergio Coll, ha determinat que la construcció presenta un cert estat de degradació dels materials vinculat a processos atmosfèrics, «no molt gran», el qual requerirà una intervenció de «neteja i consolidació». El monument s'ha sotmès a estudi coincidint amb la commemoració del 150è aniversari de la creació del Cementiri General de Reus, i a través d'un acord coordinat per la regidora Montserrat Flores i aquests dos doctors en arquitectura, amb la finalitat d'intervenir-hi. La diagnosi, que va començar a elaborar-se al desembre i conclourà plenament al maig, apunta que el principal problema del mausoleu és «la humitat». Coll destaca que «el Cementiri ha sigut molt curós amb el manteniment» del panteó i que «està molt millor del que podria», sabent que va construir-se al 1882.
Per arribar a aquestes conclusions, Costa i Coll han emprat una tècnica «puntera i actual», l'aixecament amb làser, que «genera un núvol de punts i permet obtenir un model 3D per fer disseccions al mil·límetre, a través de les quals creem els plànols depurats i podem veure si hi ha elements desplaçats, deformacions», detalla Costa. L'equip s'ha ajudat també de documentació original, i ha pres mostres de la pedra, que «és molt porosa i, quan plou, la humitat hi penetra; en els espais on la geometria ho propicia, queda retinguda i genera molsa o alguns insectes que hi posen el seu niu i fan una petita crosta que canvia el color». Costa concreta que «allà on les pedres són més petites, es produeixen petits trencaments i volem evitar que, amb el pas del temps, es perdin elements». Els investigadors han treballat amb el laboratori de la UPC, que «ens va confirmar que la degradació no era per processos químics sinó atmosfèrics i per la crosta biòtica i de brutícia que s'hi va dipositant a sobre». Els processos «no afecten a nivell estructural, sinó que ho fan visualment: són com una mena de taques».
Netejar i consolidar
En aquest context, i pendents d'acabar de tancar l'estudi, es pot preveure que «la pretensió serà netejar i consolidar el panteó, però que es noti que ha passat el temps perquè això és un valor». «Es tracta d'aturar els processos lesius», expressa Costa. Coll, al seu torn, precisa que «no volem eliminar part del monument: les tasques de neteja acostumen a retirar-ne uns mil·límetres, però volem ser molt curosos perquè aquesta petita capa està en bon estat». La pedra calcària de la qual està fet el monument, «sabem que és d'aquí perquè a l'estudi microscòpic hi havia restes marines». El Panteó Boule, d'estil neoclàssic, va ser aixecat per Francesc Blanc i Pons, sota encàrrec de l'empresari Josep Boule, nascut a França però arrelat a Reus. Té una planta centralitzada quadrangular, una cúpula de base octogonal envoltada per les tres virtuts teologals, vitralls i una rosassa de sis puntes, i incorpora marbre blanc.