El TSJC anul·la la sentència contra la dona que va calar foc a un pis de Reus amb l'exparella a dins

El 29 de gener del 2018 l'acusada va calar foc al pis on dormia l'exparella a través de la finestra que donava al replà. En despertar-se, l'home es va trobar amb l'habitació plena de fum i en flames i, en no poder obrir la porta del pis, va intentar sortir per la façana, quedant penjat i agafat a uns cables fins que van rescatar-lo els Bombers.

En la resolució, dictada el 16 de gener de 2020, el tribunal va descartar que la processada tingués intenció de matar l'home i que els fets encaixessin en un assassinat en grau de temptativa, tal com sostenia la fiscalia. Els magistrats van concloure que va actuar «despitada perquè ell va impedir-li l'entrada i portant ja dos dies discutint per quedar-se amb l'ús de l'habitatge» situat a l'avinguda de Mossèn Ramon Muntanyola.

El tribunal va descartar que els fets constituïssin un delicte d'assassinat en grau de temptativa perquè no van considerar acreditada aquesta intencionalitat. Al seu parer, la intenció de la dona era destruir l'habitatge pel conflicte generat entre tots dos pel pis, que era propietat d'una entitat bancària i estava ocupat pels implicats amb el vistiplau de l'anterior propietari.

Després de rebre la sentència, la fiscalia va presentar un recurs d'apel·lació del TSJC sota el pretext que s'havia produït una infracció del dret a la tutela judicial efectiva. En concret, argumentava que la motivació de la sentència era contradictòria i insuficient a l'hora de descartar l'aplicació del delicte d'assassinat en grau de temptativa.

La fiscalia va subratllat que s'havien omès les declaracions del metge i dels forenses, els quals van subratllar la gravetat de les ferides que va patir la víctima i van concloure que hauria mort si no hagués rebut atenció mèdica. A més, la fiscalia també apuntava l'existència de motivacions contradictòries i irracionals sobre la valoració del dol en l'acció de matar.

En la seva sentència, que no es pot recórrer, el TSJC coincideix que hi ha una motivació contradictòria amb el relat fàctic, atès que els fets recullen almenys l'existència de dol eventual però la sentència es limita a examinar només la concurrència del dol directe. La sala d'apel·lacions afegeix que encara que la intenció directa de matar no estigui present, «no es pot excloure el resultat de la mort quan amb tota probabilitat pot derivar-se de la modalitat agressiva davant la qual el subjecte actiu mostra indiferència».

El TSJC ha conclòs que la motivació de l'Audiència de Tarragona a l'hora de descartar l'existència del delicte d'assassinat és contradictòria amb el que recullen els fets provats, que omet la valoració de la prova testifical i pericial que indica que la víctima hagués mort si no l'haguessin atès de forma immediata, i que omet valorar la possible existència de dol eventual, atès que només atén al resultat de l'acció de l'acusada.

Arran de la condemna a 5 anys de presó, l'Audiència va posar la dona en llibertat provisional, però li va imposar diverses mesures cautelars: prohibició de sortida del país i retirada de passaport, compareixences al jutjat cada 15 dies i prohibició d'aproximació i comunicació amb la víctima durant dos anys. Ara el TSJC ha ordenat a l'Audiència que dicti una nova resolució en la qual valori «la totalitat de la prova practicada» i esmeni les contradiccions existents.