L'Ajuntament de Reus va recaptar 2,2 milions més l'any passat que al 2019

L'Ajuntament de Reus va recaptar al llarg de l'exercici 2020, entre tributs i altres ingressos locals, un total de 73,3 milions d'euros, segons les dades facilitades pel mateix consistori. Són 2,2 més que l'any anterior, quan la xifra s'havia quedat en 71,1 milions. L'increment coincideix amb l'entrada en vigor de la pujada d'impostos d'un 9,7%, però el govern afirma que existeixen més factors, i s'ha reflectit en la liquidació tot i les condonacions aplicades per pal·liar la crisi de la covid-19. La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, destaca que «la recaptació s'ha mantingut en un 90% –les arques municipals han ingressat fins al 90% de la base de sortida i queda reclamat el 10% restant– gràcies a l'ampliació dels terminis per pagar i a la flexibilitat que vam donar a la ciutadania». Considera, també, que «l'actualització d' impostos ens va permetre oferir exempcions i replanificar la despesa corrent a causa de la pandèmia» i subratlla que igualment va ser útil per donar lloc al Pla de Reactivació Econòmica i Social: «Reus va ser el primer ajuntament que en va tirar endavant un», diu.

Caballero valora que «la pressió fiscal a Reus és baixa» i assegura que «no és cert que algú no pugui pagar els impostos perquè els hàgim pujat», ja que «les famílies amb necessitats compten amb bonificacions i accions socials, hi ha un pressupost per a això i una regidoria que se'n preocupa».

L'IBI creix dels 32 als 36 milions

Aquests 73,3 milions de què parla l'Ajuntament es corresponen a la suma de totes les quantitats de les quals ha facilitat informació a aquest rotatiu: la recaptació de l'IBI, l'impost de vehicles, l'IAE, la plusvàlua, l'ICIO, la brossa domiciliària i la comercial, les terrasses, llicències d'obres i activitats, els guals, multes i recàrrecs, llars d'infants municipals, la cessió de l'IVA i l'IRPF i un concepte final, «altres ingressos», amb 5,1 milions. Si es tenen en compte tan sols els impostos –sense els últims quatre apartats–, la comparativa es faria entre 61 milions d'euros al 2020 i 57,5 de recaptats al 2019, i l'augment resultaria superior i s'enfilaria als 3,5 milions. L'IBI és el que més creix: comporta l'entrada de 36,1 milions al 2020, mentre que a l'exercici 2019 havia significat 32,2 milions.

La pujada d'impostos, que va estrenar-se al 2020, va generar un important rebuig en la societat i va desembocar en iniciatives de recollida de signatures i protestes per part del veïnat. La Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR) va demanar, sense èxit, que es repartís en diversos exercicis. L'oposició també la va recórrer, però el govern va optar per tirar-la endavant en solitari. La regidora d'Hisenda expressa que «el que es va fer va ser una posada al dia» després de 8 anys sense tocar l'IPC més un 2%, i que al mateix moment també van inaugurar-se mesures de progressivitat fiscal. Caballero especifica que això va suposar «de mitjana, tenint en compte que els casos poden ser diversos, entre 30 i 40 euros per persona». «L'augment d'impostos no ha fet que la gent no pugui pagar», sosté, i explica que aquest «es va haver d'aprovar perquè lògicament els contractes s'actualitzaven al ritme de l'IPC, però per ingressos no; hi havia un decalatge de gairebé el 10% per mantenir els mateixos serveis i ja no dic per millorar-los». «Si això no s'hagués fet, en algun moment s'hauria de qüestionar la despesa que es pot assumir», afegeix, i diu que «l'Ajuntament rep els impostos i els distribueix de la forma més ajustada».

Sobre la incidència de tot plegat en el context de pandèmia, la regidora d'Hisenda explica que «gràcies als impostos, i tenint en compte que hi ha hagut contractes que no s'han executat i que hem replanificat, hem ajudat a donar les exempcions fiscals i a fer un Pla de Reactivació». «Hem assistit a la ciutadania perquè pugui fer el pagament d'una forma adaptada a les seves necessitats, empatitzant amb situacions concretes», precisa, i apunta que «si una família té una renda molt baixa, ja es té cura que estigui bonificada o exempta». Tot i que no hi hagués la covid-19, prossegueix Caballero, «per mantenir l'equilibri pressupostari de partida, els ingressos no poden estar desfasats».

La flexibilitat amb les terrasses

La liquidació de 2020 mostra els ajornaments i les condonacions activades per l'Ajuntament arran de la crisi de la covid-19, i també la reducció de l'activitat. Així, la recaptació per les terrasses cau un 57% respecte a l'any anterior –es queda en 63.706 euros enfront dels 149.319 de 2019–, els ingressos per la recollida de la brossa comercial també baixen un 5,27% –representen fins a 1.856.945 euros pels 1.960.213 de 2019– i el que arriba per llicències d'obres és un 14,9% menys –1.015.884 euros pels 1.194.557 de 2019–. La recaptació per multes, sancions i recàrrecs ha estat un 26,20% inferior i la que arriba a través de les llars d'infants, tenint en compte el període d'aturada i condicionants com ara els ERTO o el teletreball, cau un 62,30%. Els ingressos per tots els conceptes de què l'Ajuntament aporta dades menys l'IBI, la cessió de l'IVA, la brossa domiciliària i els guals, de fet, van baixar al 2020.