«Volem estar al Parlament i donar més competències i recursos als ajuntaments»

—Què representa per a vostès el 22 de maig de 2011?

—(Daniel Rubio) S'acaben de fer els 10 anys clavats de la irrupció de l'Ara Reus i l'Ara Riudecanyes en la política municipal. Per celebrar-ho, hem preparat esdeveniments tot l'any. Venim de fer el 4t Congrés Nacional i tenim dues línies de treball: definir l'estructura d'organització i desplegar l'Ara en l'àmbit municipal. Volem que al 2023 l'Ara tingui representació a la Diputació de Tarragona i ens plantegem el salt al Parlament de Catalunya des de la província de Tarragona.

—Com va néixer l'Ara i com ha evolucionat?

—(Josep M. Pujol) Neix de la idea que els partits no responien a les necessitats de la ciutadania. Reus es va trobar que hi havia un oasi sense oposició, les inquietuds de la gent no es plasmaven a l'Ajuntament i l'activitat dels partits s'orientava per Barcelona o Madrid. Va sorgir el moviment de la Sedera i els veïns van recollir 4.000 firmes pel «no». D'allò va néixer Ara Reus, liderat llavors per Jordi Cervera i amb Cori Fargas de 2.; i Ara Riudecanyes va obtenir un regidor al 2011. L'objectiu és el municipalisme, pensar des de la gent i per a la gent, centrar-nos en les necessitats de cada lloc i procurar el benestar dels ciutadans. Hem evolucionat, i ja estem en una vintena de municipis de Tarragona, Lleida i Barcelona.

—Des de l'inici la idea era expandir-se?

—(J.M.P.) Vam néixer per a Reus, però s'hi va afegir Riudecanyes i hem augmentat perquè la gent ha vist que l'important és decidir des de cada poble, fer municipalisme. Tenim ja 17 regidors, un alcalde i estem en diversos governs.

—(D.R.) Els darrers mesos hem estat planificant el creixement, analitzat quins són els municipis per partits judicials, com hem de fer créixer el moviment de l'Ara perquè, des d'un punt de vista de còmput de vots, se'ns permeti l'entrada a la Diputació i, a partir d'aquí, també arribar al Parlament.

—Quin és el plantejament?

—(D.R.) Si fem créixer el projecte amb el valor humà que ens ha portat aquí serem capaços d'assolir l'objectiu. Dibuixem una diferència entre la nova política i el municipalisme. Ara estem veient la desfeta del que alguns deien la nova política, ja sigui per Ciutadans o per Podemos. Aquestes dues plataformes neixen una al Parlament de Catalunya i l'altra a l'europeu. Quin ha sigut l'error? No tenir estructura de base. Nosaltres hem tingut un creixement sostingut i de base.

—Per què vol un partit municipalista estar al Parlament?

—(D.R.) Ser-hi seria positiu per girar les polítiques. La Generalitat i l'Estat han de donar més competències als ajuntaments. Quan la gent parla d'autonomia o de ser independents, nosaltres parlem d'autonomia i independència en l'àmbit municipal, no en l'ideològic. Hi ha ajuntaments i alcaldies lligades perquè es deuen a una estructura de partit, però també a una línia de finançament. Quan l'Ara trenqui això, el primer que hem de fer és que les dotacions econòmiques als ajuntaments siguin superiors i aquests tinguin més competències. Ho hem vist clarament amb la covid: quan el sistema s'atura, la primera porta d'entrada de la ciutadania és el seu ajuntament; en canvi, qui recull més diners i té més capacitat són els ens supramunicipals.

—Quina presència hi aspiren a tenir?

—(D.R.) Dos diputats a la província són vida per tirar endavant al Parlament propostes. La finalitat és ser una força palanca capaç de dotar els ajuntaments de Catalunya d'eines, de competències i de finançament per fer polítiques d'atenció a les persones, a les empreses i al nostre entorn. Aquestes són les tres prioritats que tenim.

—Són suficients?

—(D.R.) Tenim un exemple al Congrés amb Teruel Existe, que és un sol diputat i és clau a la política nacional.

—(J.M.P.) Depèn de la composició però, a més, permetria poder posar vermells els que no fan el que han de fer, fer oposició.

—(D.R.) Volem que l'Ara tingui un efecte contagiador, que sigui un moviment.

—Per què pensen que és moment d'iniciar aquest camí?

—(D.R.) Acabarem el 2023 amb uns anys d'experiència i el partit ja té una maduresa. Som capaços de replicar un Ara als municipis, des del punt de vista jurídic i tècnic, en 24 o 48 hores. Tenim la maduresa i el múscul, i hem vist que aquest 14-F va guanyar l'abstenció motivada perquè ningú ha estat capaç de convèncer. La gent ha dit prou.