Diari Més

Comerç

Gairebé el 40% del comerç de Reus forma part dels serveis comercials

Per darrere hi ha el sector de l'hostaleria i la restauració amb un 14%, segons el nou portal 'inReus.com' presentat ahir

Carles Prats i David Nogué ahir presentant la pàgina web.

Gairebé el 40% del comerç de Reus forma part dels serveis comercialsAjuntament de Reus

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Gairebé el 40% del comerç de Reus està format pels serveis comercials, és a dir, gimnasos, perruqueries, acadèmies, locutoris o gestió immobiliària entre altres. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure del nou portal web inReus.com que ofereix tota la informació econòmica de la ciutat, com ara, quants locals buits hi ha a la ciutat, on es troben, on hi ha una major concentració de comerços i de quin tipus, entre moltes altres qüestions.

Pel que fa a la tipologia del comerç que hi ha a la capital del Baix Camp, segons aquest portal el 39,8% correspon als serveis comercials, el 14,7% a l'hostaleria i la restauració, el 12% al comerç quotidià alimentari, un altre 12% a l'equipament per a persones, és a dir, a botigues de roba, sabateries, etc. Per darrere, en un menor percentatge hi ha l'equipament per a la llar, comerços de vehicle privat i la cultura i l'oci en última posició.

Respecte al comerç destinat a l'equipament per a la persona, en primer lloc es troben les botigues de roba i complements, amb un total de 159, per darrere hi ha els articles i serveis per a nens, amb 48 locals, seguit per les sabateries, les joieries, els articles esportius, les perfumeries, les òptiques i les merceries.

En el cas de la restauració, predominen els bars amb un total de 200, per sobre dels restaurants –98–, les cafeteries –70– i els establiments de menjar ràpid –56. En aquest portal, a banda de conèixer el nombre de comerços que hi ha de cada modalitat, també els distribueix en un mapa de la ciutat i, com ja és conegut per tota la ciutadania, la gran presència de locals es troben al centre de la ciutat. D'altra banda, també hi ha un mapa en el qual s'indica el nombre de locals comercials buits que hi ha en cada zona de la ciutat. En el cas del centre, hi ha més de 1.000 locals buits. Amb tot, aquesta xifra «no significa que fossin locals que estaven ocupats i que ara han quedat deserts, sinó que des que es van projectar no s'han ocupat», argumentava el CEO i fundador d'Eixos.cat, empresa que ha creat el portal inReus.com –i d'altres ciutats– que va ser presentat ahir. David Nogué explicava que «les ciutats mediterrànies tenen el costum de construir habitatges i destinar la planta baixa per a ús comercial, i sovint aquestes no s'omplen ni en el moment de construir-se».

«Fer-ho fàcil als empresaris»

Sobre la plataforma, el regidor d'Empresa i Ocupació a l'Ajuntament, Carles Prats, destacava que «volem fer-ho més fàcil als empresaris amb eines que ajudin a prendre decisions en els seus negocis», i afegia que «volem que sigui una referència per desenvolupar polítiques de dinamització econòmica a la ciutat». Prats també assenyalava que «s'hi poden trobar indicadors per reconstruir l'escenari de salut comercial i detectar noves oportunitats per a comerciants que vulguin instal·lar-se a la ciutat».

Precisament, per tal d'atraure nous empresaris, a la web hi ha l'apartat oportunitats en el qual posen d'exemple cinc negocis que podrien tenir èxit en determinades zones del municipi, com pot ser una botiga de mobles de segona mà restaurats al voltant de la plaça Llibertat o una llibreria-coworking-cafeteria al voltant de la plaça del Castell. «Aquesta web ajudarà a l'empresari a prendre decisions i a respondre preguntes com on posar el negoci, què passa a l'entorn i quines oportunitats hi ha en aquella zona», refermava Prats.

Nogué explicava que «és una caixa d'eines on es pot accedir a tot un seguit de dades i informació que normalment no estan disponibles enlloc», i assegurava que «la informació es correspon en un 95%» i comparava aquesta fiabilitat amb la de Google Maps, «del 25%», i de les bases de dades de llicència que poden tenir les administracions, «un 15%». Prats finalitzava la presentació dient que «per l'Ajuntament també serà una eina de treball que podrem utilitzar per a les polítiques de dinamització comercial que vulguem fer», i també comentava que donarà continuïtat al projecte Reus Espais Vius per omplir els locals buits.

tracking