«El nostre objectiu vital no ha de ser trobar la felicitat, sinó el nostre propòsit»

—Com és una vida 'èpica'?

—Una bona manera d'explicar-ho és pensant en una persona que ha viscut una situació greu, que ha estat a punt de morir o ha perdut algú molt important, i això la porta a fer un canvi radical a la seva vida, hi ha un abans i un després. S'adona que tenim un temps limitat, connecta amb el que és important i s'orienta cap a això. Doncs el que proposo en el llibre és això, però sense passar per un fet traumàtic. Dic que la vida és èpica perquè no és fàcil, hi ha patiment. La proposta del meu llibre és crear una vida amb sentit i que, tot i el patiment, ens doni satisfaccions.

—El punt de partida del treball és trobar «el propòsit». Què és i on l'hem de buscar?

—Trobar el propòsit consisteix a crear les condicions per viure plenament. Jo ho entenc com un «què», allò que fem, però sobretot com un «com», de quina manera fem les coses, aquella forma única de fer i de ser.

—Explica que les persones que tenim a prop ens poden ajudar molt.

—Sí, moltes vegades no estem connectats amb el nostre potencial perquè ja hi estem acostumats, estem tan avesats a les qualitats que tenim, que no les valorem. En canvi, les persones que ens aprecien i ens coneixen sí que les poden veure. Per això és útil preguntar-los quins creuen que són els nostres potencials, perquè ens poden ajudar a connectar amb aquest propòsit.

—En el seu llibre hi trobem frases contundents que contradiuen el que sempre hem sentit. Per exemple, que no estem aquí per ser feliços.

—Jo no tinc res en contra de la felicitat, però ens confonem si fem de la felicitat el nostre objectiu, perquè la vida està plena de circumstàncies difícils i ens acabem frustrant. Però, si acceptem que part de la vida és patiment i que al final ens morirem, el que buscarem és el sentit, i trobarem moments que ens ompliran i ens donaran aquesta felicitat de forma més duradora que si ens enfoquem directament a buscar-la. De vegades, el que ens omple ens posarà en situacions que ens faran patir, tots hem viscut moments difícils o projectes complexos que no ens venia de gust enfrontar, però quan ho hem fet, ens han transformat o hem crescut.

—També ens allibera de la pressió de pensar que hem vingut al món a fer grans coses. De fet, afirma que ni tan sols coses petites.

—Cert, aquesta és una altra gran confusió. Quan pensem en els propòsits, moltes vegades ho associem a fer coses molt grans, però aquest no és un bon enfocament. És molt difícil saber si una cosa es farà gran, només hem de fer-la de la millor manera possible i després ja es veurà. El resultat no ens ha d'importar tant com que allò que fem estigui alineat amb els nostres propòsits.

—Com ha plantejat el llibre?

—El llibre té un format lineal i està pensat per seguir-lo així. Comença amb les regles de la vida èpica, que són connectar amb la pròpia mortalitat i veure que som persones úniques i amb un propòsit. Després, convida a buscar el propòsit i a generar una visió sobre com s'expressarà aquest propòsit en un o dos anys. Tot seguit, proposo generar un ecosistema intern en què es treballa el ser, la forma com som. A continuació em centro en l'ecosistema extern, l'espai que tenim, els recursos i les relacions. I al final ens posem en marxa. Tot i que, com he dit, el llibre és lineal, obro la possibilitat al lector que, un cop l'hagi llegit, se centri en alguna de les seccions i aprofundeixi en els exercicis proposats. El llibre en té molts i, si un en té ganes, la feina no s'acaba.

—Quina diferència hi ha entre un 'coach' i un psicòleg?

—La psicologia consisteix bàsicament a mirar cap al passat, analitzar quines coses del passat ens bloquegen en el present. Té una mirada més de cura, d'arreglar alguna cosa que no funciona. El coaching, en canvi, és mirar cap al futur, és dir «tu ets aquí», decidir cap on es vol anar i treballar internament per arribar-hi.