El Fòrum Ciutadà dona les primeres passes del Reus Horitzó 2032

El Pla Estratègic de Ciutat Reus Horitzó 2032 va donar ahir les seves primeres passes amb la constitució del Fòrum Ciutadà, integrat per 200 persones que representen diferents sectors de la capital del Baix Camp. «En aquest grup hi ha paritat de gènere, diversitat intergeneracional i de procedència», deia la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, i refermava l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, afegint que «no ho podem fer sols». Amb tot, el pla comença a caminar sense una pota, ja que l'oposició al govern de Reus va decidir no prendre part d'aquesta posada en escena, malgrat que des del govern es recordava que «volem que sigui un pla de ciutat, no del govern ni de l'Ajuntament».

L'acte de constitució del Fòrum Ciutadà va tenir lloc ahir a la tarda a l'auditori de firaReus en el qual, juntament amb Pellicer i Llauradó, també van pujar a l'escenari dos dels 200 membres que formaran part d'aquest grup de ciutadans, Gerard Jara, empresari agroalimentari, i Núria Sabaté, directora de l'Escola Marià Fortuny. Sabaté va comparar aquest procés amb el de renovació d'una escola que «precisament, fa dos mesos que l'hem fet nosaltres». «Ens haurem de conjurar totes les parts, i això no serà fàcil, perquè no tenim els mateixos somnis i volem el mateix per la nostra ciutat, però segur que ens posarem tots d'acord», destacava la directora de l'Escola Marià Fortuny, qui afegia que «tots hem de començar per somiar, sense posar-nos cap límit, perquè si no el projecte serà de mínims, després ja mirarem com hi arribem». En la seva comparació amb l'escola, Sabaté deia que «pensava que el que somiaríem docents, alumnes i pares seria tot diferent, però al final vam veure que tots volíem la mateixa base».

Aquestes 200 persones seran les encarregades d'aportar continguts i propostes per a l'elaboració del pla estratègic. De fet, l'alcalde els va encoratjar a desplegar «el sisè sentit, el reusenquisme, que és el nostre ADN i ara és més important que mai», i va afegir que «pensem plegats què més podem fer per aquesta ciutat, aquest és el gran tresor que tenim». Aquest Fòrum Ciutadà es dividirà en dos espais de participació, la taula transversal i la taula sectorial que es reuniran en diverses sessions de treball al llarg del 2021 i el 2022. La taula transversal està formada per 40 persones i la seva funció és recopilar les aportacions i propostes dels diferents òrgans i consensuar els continguts de la diagnosi i el Pla Estratègic. En les taules sectorials s'hi troben les 160 persones restants, dividides en vuit grups de treball: Reus creativa, Reus emprenedora, Reus saludable, Reus innovadora i educadora, Reus cuidadora, Reus per viure-hi, Reus activa i Reus per a tothom. Ara, el Fòrum Ciutadà té els objectius de contribuir a fer una diagnosi estratègica que permeti identificar on es troba la ciutat, identificar els temes clau, en termes de reptes i oportunitats, consensuar els elements que definiran l'horitzó de ciutat a deu anys vista i elaborar propostes per definir els canvis a assolir i els projectes estratègics que cal implementar per assolir-los.

D'altra banda, Llauradó va destacar que «aquest pla estratègic no el volem fer sols des de Reus, per això també crearem el Fòrum Territorial on els municipis de l'entorn ens argumentaran què esperen de Reus al cap de deu anys». Pel que fa al calendari, el 7 de juliol es reunirà la taula transversal i el 17 del mateix mes hi haurà la primera reunió del Fòrum Territorial. L'activitat s'aturarà a l'estiu i es reprendrà el 2 d'octubre quan es començaran a reunir les diferents taules sectorials per aportar les primeres idees i continguts.

L'oposició no hi participa

Malgrat ser un pla que ha d'involucrar tota la ciutat, l'oposició del govern de Reus se n'ha desmarcat, almenys, al començament. Des de la CUP critica que «no hi ha una representativitat real dels diferents sectors de la ciutat», i que «la vicealcaldessa de Reus i impulsora del Pla estratègic, Noemí Llauradó, hagi anat a buscar determinades persones que interessaven per cuinar una representació molt concreta». A tall d'exemple, la portaveu Marta Llorens parla del sector educatiu, on considera que la representació d'escoles «s'ha triat a dit». A banda, la CUP també creu que «la participació dels grups municipals es reduirà al màxim, ja que només es reuniran una vegada per cada fase del pla estratègic». En la mateixa línia s'expressava ahir la portaveu de Ciutadans, Débora García, qui deia que «el Fòrum Ciutadà ens sembla una mica esbiaixat, hi ha molts noms pròxims al seu partit i no veiem ningú d'un altre color». El PSC tampoc va assistir a l'acte.