«Nosaltres treballem sempre per poder liderar la ciutat des de l'alcaldia»

— Fa un parell de setmanes van presentar el Fòrum Ciutadà del Pla Estratègic Reus Horitzó 2032. Senten que la iniciativa és més d'ERC?

— En absolut, hem anat deixant clar que és un pla de ciutat, no és de Govern. Reus Horitzó 32 va a deu anys vista, per tant, no sabem qui estarà governant la ciutat i a més la manera que s'ha volgut fer el pla és al contrari de què se situï en el si del Govern o de l'Ajuntament. Aquesta planificació estratègica de ciutat ho fan ciutats molt grans, no només a Catalunya, sinó també a l'Estat i a nivell europeu. Un dels models que ens agrada i que creiem que els ha servit és Donosti, on tenen un servei dins l'Ajuntament únicament destinat a la planificació que els ha permès apuntalar la ciutat amb uns determinats objectius com el centre culinari basc, un pull de noves tecnologies i han apostat molt per l'envelliment actiu i lliguen la marca Donosti amb recerca i innovació.

— Tenen presents els plans estratègics que s'han fet anteriorment?

— Si mirem altres plans estratègics que tenim en el passat també ens han servit per tenir projectes transformadors. En el pla estratègic del 2005 vam poder parlar de la vianalització del centre, que la gent quan ens visita és una de les coses que crida l'atenció i que fa més amable una ciutat i va ser transformador, o la xarxa d'escoles bressol, o l'hospital universitari, el centre de la imatge a Mas Iglesias. Com va dir la directora de l'Escola Marià Fortuny en la presentació del Fòrum Ciutadà, s'ha de somiar en gran, tenir aspiracions ambicioses com a ciutat, això permet avançar. Ara mateix la ciutat es pot permetre tenir aquests moments de planificació perquè econòmicament la situació ha millorat molt.

— Insisteixen que és un pla de ciutat, però de moment des de l'oposició se'n desmarquen.

— L'únic grup que se n'ha desmarcat és la CUP, però així i tot també va plantejar que continuarien volent proposar projectes per la ciutat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Tindrem ocasió de parlar de propostes en altres espais. El que és important és la bona predisposició que hi ha de tothom de planificar la ciutat, això sí que és compartit per tothom.

— Hi ha qui pensa que el pla serà difícil d'executar en funció del Govern que hi hagi.

— Per això el que volem és que no sigui d'un Govern, si no el més ample possible i que hi siguin representades moltes mirades. Com més mirades, millor. És molt difícil que el Govern, sigui quin sigui, no consideri seves unes propostes que ha fet una gran part de la població reusenca.

— Creu que realment el Fòrum Ciutadà abraça tota la ciutat, es veuen representats tots els barris?

— No només en el Fòrum Ciutadà. Aquest és l'òrgan principal, però no és l'únic. S'inclourà tot el que sorgeixi del procés participatiu que es durà a terme l'any vinent, tot el que ens vindrà del Fòrum Territorial, el que ens puguin aportar els grups polítics en la comissió de seguiment, la visió que tingui el personal de la casa. S'ha volgut obrir al màxim i, en el cas del Fòrum Ciutadà, s'ha fet un gran esforç perquè hi hagi aquestes visions diferents, és paritari, intergeneracional, diferents orígens, etc.

— Teniu alguns municipis confirmats o d'altres que hagin rebutjat entrar al Fòrum Territorial?

— De moment, en totes les trucades que hem fet ens han confirmat l'assistència. Veuen una iniciativa bona que es tingui en compte la seva visió.

— Pot compartir-ne alguns?

— Encara no perquè estem fent trucades i no volem desvelar noms fins que no les hàgim fet totes.

— Hi ha algun límit econòmic en el Reus Horitzó 32?

— De moment, tot el que hem fet fins ara ho hem fet internament perquè és un pla de ciutat, però que l'impulsa l'Ajuntament i ho hem fet amb recursos propis. Això no vol dir que si en un moment determinat pel procés participatiu necessitem algun assessorament doncs que recorrem a tercers i la despesa que comporta sigui més gran.

— A l'hora d'executar els projectes que puguin sorgir, marqueu algun límit inicialment?

— Ho veurem el 2022, sabrem quins projectes sorgeixen, què implica, què s'haurà de preveure en pressupost municipal i què haurem d'anar a buscar en altres administracions. Ara és precipitat perquè encara no sabem que en sorgirà.

— Pel que fa al balanç de mandat, com valora els dos primers anys?

— Ha estat una mica especial sobretot arran de la pandèmia de la covid, que va trasbalsar tot. Valoro que hem pogut anar duent a terme molts projectes que ja els teníem previstos en el PAM i d'això n'estem contents. Per exemple tenim el Centre Social El Roser, les obres de la Boca de la Mina, s'està treballant pel Centre Cívic Gregal, el desplegament dels carrils bicicleta en el qual destinarem 1 milió d'euros, entre altres. Aquests projectes van avançant, però és cert que amb la pandèmia vam haver de replantejar una mica i això va provocar que projectes que teníem pensats a mitjà termini, els acceleréssim. És el cas de la digitalització, del teletreball, la relació entre ciutadania i Ajuntament per via telemàtica, també per disposar de més espais per a vianants, etc.

— Canviaria alguna cosa?

— Hi ha qüestions que ens hem de plantejar que no hem fet prou bé. Per exemple, durant la pandèmia hi va haver menys presencialitat dels serveis de l'Ajuntament i potser hauríem hagut de posar un servei extra per atendre telefònicament la ciutadania, vam detectar que hi havia una bretxa digital que encara va aflorar més en determinats sectors de la ciutat. També en l'àmbit de la vacunació, encara que no ens correspon a nosaltres com a ciutat, sinó que és del Departament de Salut, vam trigar unes setmanes de més a poder disposar d'un punt de vacunació, que era una de les qüestions que més ens preguntava la ciutadania.

— Aquests problemes com l'escletxa digital, estan solucionats ara?

— Sí, perquè és una de les línies estratègiques bandera més importants dels fons europeus que venen. No només poder disposar dels dispositius informàtics i de connexió, sinó també de formació perquè qualsevol persona tingui eines per poder valdre's per ella mateixa per utilitzar aquestes noves tecnologies. Des de la regidoria de Bon Govern, Participació i Serveis Generals s'està treballant molt seriosament per capacitar la població en aquest sentit i tenim diferents punts d'atenció que t'ajuden a relacionar-te amb l'administració a través de les noves tecnologies.

— Aquest és el segon mandat i amb una clara progressió de regidors. A la tercera va la vençuda?

— Nosaltres treballem sempre per poder liderar la ciutat des de l'alcaldia. Crec que tots els partits ho volen. Sí que és cert que des d'ERC hem vist un progrés considerable perquè hem triplicat el nombre de regidors. En el mandat passat érem la regidora Montserrat Flores i jo, i en aquest som sis, que a més portem uns àmbits de gestió pública de la nostra ciutat importants.

— Diu que ERC porta gran part del pes del Govern. Se senten amb més poder?

— El que tenim és una governança compartida en què les decisions es prenen de manera consensuada. Aquesta governança compartida creiem que va bé per tirar endavant els projectes de ciutat i estem molt contents del govern que conformem, crec que actuem de manera cohesionada i ens sentim per igual.

— No veu que hi hagi competència per veure qui del Govern fa més coses que els altres?

— En absolut. Treballem com un equip que és com ha de treballar el govern que té una coalició. Evidentment tothom té el seu punt de vista, però a l'hora de governar consensuem les decisions i treballem com un sol equip.

— Creu que s'ha deixat de banda a Ara Reus en alguns moments?

— No. Funcionem com un equip i prenem les decisions consensuadament.

— En la presentació del Reus Horitzó 32, només va parlar l'alcalde i la vicealcaldessa, sense fer-ho el tercer soci de Govern.

— El pla és de ciutat, no de Govern. Està liderat per l'alcalde, Carles Pellicer, i per la vicealcaldessa perquè s'ocupa de la transversalitat i la planificació, per això hi havia l'alcalde i la vicealcaldessa. Si l'hagués impulsat la regidoria de Participació o la de Medi Ambient, hi serien els regidors en qüestió.

— Anunciava que en les pròximes setmanes es podrien tenir novetats del Mercat del Carrilet.

— La idea és que puguem sortir en les pròximes setmanes a explicar les línies mestres que es tenen pensades com a Govern en aquell espai, no només en l'equipament. Perquè volem una nova centralitat per potenciar el sud de la ciutat, que es mereix una transformació urbanística. Passat l'estiu avançarem com serà el procés participatiu en què la ciutadania podrà dir la seva.

— Aquest procés participatiu serà condicionat o es podran presentar els projectes que vulgui?

— Passat l'estiu ho explicarem amb més detall i concretarem com serà aquest procés.

— En quin estat es troba el desdoblament del CAP Sant Pere?

— Estàvem pendents que hi hagués un nou Govern a la Generalitat. Ara ja hi és i reprendrem les converses per l'objectiu compartit que tenim de desdoblar el CAP Sant Pere perquè és necessari que estigui més a prop de la població a la qual s'ha d'atendre.