«'El Xatet' va ser un dels millors esportistes reusencs de tots els temps»

—Qui va ser Josep M. Sans Ciurana?

—Segurament, un dels millors esportistes reusencs de tots els temps. El Xatet, com era conegut, va situar Reus a dins del mapa esportiu de la bicicleta a nivell estatal en la dècada dels anys 20. Era el segon esport més popular de l'època, i Josep M. Sans va triomfar tant en ruta com en pista, modalitat en què Reus representava el màxim exponent nacional. Hi havia dos velòdroms, el de la Casa del Poble i el de l'Esperança (Reus Deportiu), on el nostre protagonista es va erigir en ídol indiscutible.

—Com es va iniciar en el món del ciclisme?

—El destí d'El Xatet va voler que treballés fent de manobre pel mestre d'obres senyor Casals, qui, casualitats de la vida, tenia un taller de bicicletes… I la seva primera paga va ser una bicicleta, que li va canviar el destí.

—D'on li venia el sobrenom?

—Li deien El Xatet, i també el Xato, el Nano, per la seva baixa estatura.

—Quines fites va assolir?

—És impossible enumerar-les totes, són més d'un centenar. Entre les més rellevants destacaria, en ruta, un primer i un segon de la cursa internacional del Gran premi Exposición; dos segons, dos tercers i un quart, del Campionat d'Espanya; cinc primers en curses nacionals a Saragossa, Lleida i Sabadell; un segon a la volta a Llevant i quatre primers provincials i dos segons. En pista, dos primers i un segon del Campionat de Catalunya, i tres primers dels campionats provincials de Tarragona.

—Com eren les competicions en aquella època?

—El ciclisme estatal es movia a Catalunya i el català ho feia entre Barcelona i Reus. Reus ha estat la ciutat catalana i estatal amb més nombre de velòdroms al llarg de la seva història. Va arribar a tenir-ne nou, l'afició de Reus als velòdroms és la més gran de tot l'Estat.

—Josep M. Sans va haver de superar alguna gran dificultat?

—Després del seu èxit prematur, ja que amb divuit anys va guanyar la cursa internacional més prestigiosa del moment, va tenir dos anys menys exitosos, que després va recuperar per acabar sent el millor i més complert ciclista en els anys 1928, 1929 i 1930. I sempre, anés on anés, portava Reus al cor. Corria per ell, per la seva afició i per Reus.

—Va tenir el reconeixement que es mereixia?

—En els seus anys de corredor, sí, va ser el personatge més popular de l'època i, certament, crec que mai més n'hi ha hagut cap com ell. Però el seu èxit també el va matar la Guerra Civil. Per aquest motiu he escrit el llibre, per posar llum a la realitat del mite. I també ho he fet per amor al meu pare, Joan Marsal, que em va deixar l'encàrrec abans de morir.

—Com ha estat el treball d'investigació per escriure el llibre?

—He passat moltes tardes al Centre de Lectura, fent consultes a l'Arxiu històric i al Centre de la Imatge Mas Iglesias. I també hi he dedicat moltes hores de confinament.

—Pensa que d'alguna manera calia fer justícia amb la seva figura, potser massa oblidada?

—Fins i tot jo he quedat sorprès de la dimensió d'El Xatet, qualsevol que es llegeixi el llibre es farà càrrec de què, indiscutiblement, s'ha de fer justícia a la seva figura. Però com deia aquell… «ahí lo dejo…». Jo ja he fet la feina, i tot, repeteixo, gràcies al meu pare i al meu avi: som allò d'on venim.