«El problema de l'assetjament no és la festa, és de caràcter estructural»

— D'on parteix la necessitat d'establir la nova conselleria de Feminismes i Igualtat?

— Hi ha una sèrie de desigualtats, com el masclisme, LGTBIfòbia, capacitisme, racisme, etc. que requereixen una estructura forta al mateix nivell que altres conselleries per poder dur a terme aquest treball transversal.

— Quina és l'agenda de treball de la conselleria?

— La conselleria compta amb una agenda de treball pròpia centrada a erradicar les violències, però al mateix temps plantejarà juntament amb altres conselleries diferents polítiques públiques.

— Què poden fer les administracions públiques per erradicar aquestes violències?

— Cal una acció simultània coordinada de les diferents administracions públiques. És necessari un enfocament integral, des de la prevenció al posterior acompanyament de les víctimes, i que abasti tots els àmbits amb un treball interdepartamental.

— I què pot fer la ciutadania?

— La corresponsabilitat de la població a l'hora de denunciar les agressions és imprescindible.

— Amb la seva experiència elaborant plans d'igualtat per a diferents institucions, quin és el seu impacte real?

— Els plans d'igualtat són una eina molt potent per avançar en la paritat i erradicar les desigualtats, ja que parteixen de la diagnòsi. D'aquesta manera es posen en relleu totes les desigualtats existents a l'empresa, algunes d'elles invisibles d'altra manera.

— Què se'n pot millorar?

— Incrementar la supervisió de la seva implantació és molt important. També seria necessari que no només estiguessin centrats en l'organització de l'empresa, sinó que obligui a les institucions o empreses a aplicar aquesta perspectiva de gènere als serveis o productes que ofereix.

— Quina opinió li mereixen els indults anunciats dilluns?

— Com ha subratllat el president, són una mesura totalment insuficient, ja que hi ha més de 3.000 persones represaliades i d'altres a l'exili, per això seguim defensant l'amnistia i l'autodeterminació.

— Què significa per vostè ser la pregonera enguany?

— És un privilegi poder fer el pregó de la Festa Major com a ganxeta que sóc. A Reus hi he nascut, hi he crescut i hi torno sovint perquè hi tinc la família.

— Ens pot avançar alguna cosa del pregó?

— Tots els pregons tenen un punt personal des del bagatge i l'experiència de cada pregoner. Hi solen haver dues parts, d'una la connexió dels elements de la ciutat que uneixen al conjunt de ganxets i ganxetes.

— I la segona?

— La manera en la qual cadascú llegeix la ciutat des de la posició que escriu el pregó. En el meu cas, no només sóc la consellera d'Igualtat, sinó que la meva posició com a feminista m'acompanya en tots els àmbits.

— Com valora les mesures de prevenció d'assetjament en l'àmbit festiu?

— Per descompat les mesures de protecció existents contra l'assetjament de qualsevol mena són indispensables perquè ofereixen pautes d'actuació tant per la campanya de prevenció com per l'atenció i l'acompanyament posterior en cas de patir alguna agressió.

— És la festa el problema?

— No. Les agressions no es produeixen perquè hi ha una festa, sinó que el problema és de caràcter estructural i requereix un treball permanent. Per tant, la millor manera de prevenir-les és invertint en polítiques d'igualtat en tots els àmbits de la vida i adreçant qualsevol mena de violència.