L'Ajuntament de Reus farà del Carrilet una zona jove i li donarà «més vida»

El govern municipal posarà en marxa una transformació urbanística de la zona sud de la ciutat, la qual tindrà com a principals objectius rejovenir l'entorn del Carrilet i incrementar la connectivitat amb la resta de la ciutat. Així ho van anunciar ahir l'alcalde, Carles Pellicer; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó i la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, exposant les línies generals del projecte. Aquesta proposta de l'Ajuntament es debatrà amb la ciutadania a través d'un procés participatiu, el qual s'obrirà en acabar l'estiu. La transformació planteja generar dinamisme social i econòmic per convertir el Carrilet en una nova centralitat i pol d'atracció «portant-hi més vida», segons paraules de la vicealcaldessa. La intenció és que més reusencs, sense importar de quin barri són, facin vida a la zona sud de la ciutat a partir de nous usos quotidians amb els quals es dotarà l'entorn del Carrilet. Berasategui va insistir en la necessitat «de repensar tota la zona» darrere de la proposta de transformació urbana, la qual «va més enllà de nous equipaments que s'hi puguin fer».

Les primeres línies generals de la proposta d'intervenció urbanística giren entorn dels cinc usos que s'hi han previst. La primera voluntat és atraure joves en procés d'emancipació i vida quotidiana relacionada amb aquest col·lectiu. Per aquest motiu, el govern municipal ha plantejat diverses propostes. D'una banda, un alberg-residència, el qual durant el curs escolar pugui funcionar com a residència d'estudiants i que els caps de setmana i, sobretot, en èpoques de vacances funcioni com a alberg familiar. La vicealcaldessa ha explicat que aquest és un «model que la Generalitat ja té a altres llocs del país i funciona», i per això, en cas de construir-se un equipament d'aquestes característiques «formaria part d'aquesta xarxa». Com a part de la voluntat d'atraure el jovent a la zona també està previst incloure habitatges dotacionals per als joves. La segona voluntat amb la qual s'engega aquesta proposta de projecte és vincular l'espai amb la cultura, ja que és un element que, segons Llauradó, «cohesiona tan socialment com econòmica». El que es proposa des de l'Ajuntament és que s'incorpori un nou equipament d'aquesta mena «on hi hagi lloc per les entitats culturals, però també pels artistes». D'aquesta manera es pretén atraure la vida cultural i associativa, no només del barri, sinó de tota la ciutat. El tercer eix sobre el qual es desenvoluparà la transformació del Carrilet està relacionat amb la mobilitat sostenible i la connectivitat. En l'àmbit del transport el propòsit del govern és remodelar l'estació d'autobusos, ja que, segons la vicealcaldessa, «la zona sud és una gran porta d'entrada a la ciutat». El govern municipal ha avançat que, tot i estar en sòl municipal, l'estació està titulada per la Generalitat amb la qual s'haurà d'arribar a acords per poder dur a terme la transformació. Berasategui va ressaltar la «intermodalitat de transports que es produirà» a la zona on «hi coincidiran l'estació de Bellissens, l'estació d'autobusos remodelada i la xarxa de carrils de bicicleta de la ciutat». La regidora va fer incís en la importància del Carrilet com a «clau en l'eix nord-sud de la ciutat». El quart ús entorn del qual giren les línies mestres de la proposta és l'econòmic. Pel que fa a aquesta voluntat, es proposen espais de coworking, centrats sobretot en els joves, així com espais per a la restauració. L'alcalde va explicar que s'hi pretén incorporar un punt de venda de productes frescos i de proximitat, tot i que el futur de l'actual Mercat del Carrilet segueix sent el mateix. L'últim ús al qual es vol vincular la futura zona del Carrilet és el residencial. Aquest cinquè ús, molt lligat a les propostes per atraure el jovent al barri, comportarà potenciar les zones verdes i una millor regulació de l'espai públic.

La tipologia i el format en el qual es materialitzaran aquests usos estan sense fixar, ja que amb el procés participatiu previst per al setembre s'anirà concretant «el com i el què a partir d'un debat amb la ciutadania» segons paraules de Llauradó. La vicealcaldessa va avançar que aquest procés participatiu es dividirà en dos. En un primer moment la participació se centrarà en els veïns del barri, i un segon moment en què s'obrirà la participació al conjunt dels reusencs, principalment a les entitats i persones relacionades amb els usos plantejats a la proposta.

Pressupost del primer mandat

L'alcalde va recalcar que «aquesta transformació urbana suposarà una gran inversió econòmica» i que durant aquest primer mandat (fins al 2023) es destinaran 800.000 euros a la primera fase, la qual arriba fins a la redacció del projecte executiu. També va anunciar que les obres no començaran fins al 2024.