L'any passat 4.393 nous reusencs van demanar auxili a serveis socials

L'any passat 4.393 reusencs van adreçar-se per primera vegada als Serveis Socials de l'Ajuntament arran de l'impacte econòmic de la pandèmia. Aquesta és una de les dades que la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, va posar sobre la taula en el ple extraordinari d'ahir sobre l'estat de la ciutat. En aquesta línia va lamentar l'increment de l'atur que ha arribat al 15,7% de la població activa de la ciutat, així com la pèrdua de 10 negocis i els problemes de moltes famílies d'accedir a «un habitatge digne». Amb aquestes xifres representatives sobre l'estat de la ciutat i dels reusencs, el ple va donar pas, d'una banda, a la ferma defensa dels avenços pel que fa a les accions establertes al Pla d'Acció Municipal (PAM) per part dels grups que formen el govern de la ciutat, i de l'altra, la denúncia dels grups de l'oposició pel que fa a l'impacte reduït que consideren que l'acció del govern ha tingut en la ciutadania durant aquests dos anys de mandat.

L'alcalde, Carles Pellicer, va remarcar que un dels principals problemes de la ciutat és «l'incivisme», la qual cosa va ser retreta per diferents portaveus. Débora García, portaveu de Ciutadans, i Andreu Martín, del grup socialista, van coincidir que «no és qüestió d'incivisme, sinó de prioritats». En aquest sentit García va denunciar que «no s'utilitza el mateix criteri de neteja» a tota la ciutat. De la mateixa manera, Martín va criticar aquestes desigualtats pel que fa al desenvolupament de la ciutat i les millores previstes a les diferents zones.

Un altre eix principal de crítica va ser pel que fa a l'habitatge social. Alguns grups de l'oposició van retreure l'incompliment de Junts per Reus pel que fa als mil pisos destinats a aquesta utilitat que es van prometre en campanya. Marta Llorens, portaveu del grup municipal de la CUP, va denunciar que només s'haguessin emès deu sol·licituds per recondicionar pisos buits tenint «9.000 persones que pateixen de fam, pobresa energètica i manca d'habitatge». El regidor no adscrit, Raúl Meléndez, va reclamar el parc d'habitatge públic per adreçar les demandes de més de 300 famílies d'un habitatge digne per falta de recursos.

El tercer punt de crítica comú entre l'oposició són els projectes a llarg termini que està presentant l'equip de govern. Se l'acusa de què l'actuació del govern municipal no estigui tenint un impacte i millorant les vides dels ciutadans durant aquest mandat, que és la tasca que reclamen que han de dur a terme. En resposta a aquesta crítica, alguns dels representants del govern van incidir en la necessitat de planificació que comporten projectes que consideren «transformadors» per a la ciutat i el seu futur, com per exemple l'eix central que ha de connectar la ciutat de nord a sud, la transformació del passeig Mata i el carrer Ample o la de la zona sud de la ciutat al voltant del Carrilet, o la nova estació ferroviària de Bellissens al sud de la ciutat.

Pel que fa als grups integrants del govern municipal, Junts per Catalunya, ERC i Ara Reus, van incidir en el 72% de les accions iniciades del PAM envers els eixos de Progrés Social, Espai Urbà, Desenvolupament Econòmic, i Gestió, Organització i Planificació durant els dos primers anys de mandat. Tant Llauradó com altres regidors van subratllar la voluntat del govern de rendir comptes i generar proximitat de la mà del ple extraordinari. L'alcalde també va incidir en la seva voluntat de governar «la millor ciutat del món» des de «la proximitat» i va avançar que continuarà amb les visites als barris per tal de conèixer «de primera mà» les necessitats dels reusencs i treballar per adreçar-les. Llauradó també va incidir en els avenços pel que fa al Pla Estratègic de Ciutat Horitzó 32, el qual pretén marcar el full de ruta de la ciutat per als pròxims deu anys.

Aprovat el centre social el Roser

En una sessió prèvia al ple extraordinari es va aprovar per unanimitat la creació dels dos serveis municipals, el de distribució d'aliments i el residencial d'estada limitada, que s'oferirà al Centre Social el Roser. L'aprovació és definitiva després d'haver passat el període d'exposició pública sense la presentació de cap al·legació i, per tant, es dóna via lliure per començar la licitació dels dos serveis per tal d'adjudicar-ne la gestió a empreses d'inserció i a empreses expertes en la gestió de recursos residencials. De manera paral·lela a aquest procés administratiu, l'equip de professionals que formarà part d'aquest centre s'hi traslladarà al setembre per tal de preparar l'obertura, prevista pel 2022. En concret, la previsió és que el servei d'alimentació comenci a atendre a les persones usuàries al gener i el d'allotjament, a l'abril. L'objectiu principal és oferir una estabilitat social per desenvolupar els plans de treball amb més garantia de suport, eficiència i atenció social.