Pallarès espera que les obres de la Hispània de Reus comencin a finals d'any

La regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge, Teresa Pallarès, va reconèixer que al govern municipal li «agradaria que a finals d'aquest any es comencessin a veure treballs pel que fa a l'aparcament» del projecte urbanístic de la Hispània. Aquest projecte contempla d'una banda la construcció de 90 pisos, dels quals encara s'ha de concretar quants seran de protecció oficial, tot i que Pallarès va assegurar que es trobaran en una forquilla d'entre el 75 al 100%; i de l'altra un aparcament municipal dissuasori de tres plantes. Aquests equipaments s'ubicaran a l'espai que actualment ocupa la zona blava de la Riera Miró.

Segons Pallarès, «en aquests moments s'està acabant de definir la part urbanística del projecte» i, una vegada enllestida, s'iniciarà l'etapa de definició dels habitatges «adequades a les necessitats que tenim registrades a l'oficina», en la qual es definiran característiques de cadascun dels habitatges.

Pel que fa a l'antiga Casa dels Mestres situada al passeig Mata, Pallarès va dir que «regular els 28 habitatges que s'hi ubiquen és un repte que vaig assumir», i va assegurar que la rehabilitació avança a bon ritme. Actualment hi ha quatre pisos ja rehabilitats i adscrits a l'empresa municipal Redessa, els quals asseguren fonts de l'Ajuntament que estan a punt per ser llogats a quatre famílies en necessitat. D'altra banda, continuen les obres per resoldre mancances d'altres tres pisos buits del mateix edifici, els quals estan sent rehabilitats amb l'ajuda d'una subvenció de la Diputació. Pallarès va explicar que, a mesura que es vagin enllestint les actuacions, aquests habitatges ubicats en patrimoni municipal aniran passant a Redessa amb un procés d'adscripció. Pel que fa a la gestió d'aquests habitatges, va dir que «serà la mateixa que fem amb els 160 pisos amb els quals compta el parc d'habitatge públic municipal, com els de la plaça de la Patacada o Mas Beltran, perquè aquest model ens està funcionant molt bé».

A banda de la construcció i rehabilitació d'habitatges socials, Pallarès va dir que el govern explora diferents vies d'actuació per donar resposta «a totes les realitats» dels reusencs en matèria d'habitatge. Divendres passat, a la junta de govern local, es va aprovar la declaració de Ciutat d'habitatge tens, la qual permetrà a l'Ajuntament regular els preus de l'habitatge en cas d'una denúncia per part dels llogaters. La forquilla de preus a la qual els propietaris s'hauran d'adaptar en aquests casos dependrà de les característiques de cada habitatge. Pallarès va afegir que l'adhesió a aquesta declaració ha permès realitzar un estudi de diferents característiques de la ciutat, el qual ofereix al consistori unes xifres més acurades quant a les despeses dels ciutadans en matèria d'habitatge i les necessitats reals en aquest àmbit.

A més, la regidora d'Empresa, Coneixement i Habitatge va explicar que «estem treballant amb convenis amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya pel que fa a inspeccions d'habitatges buits». «Som conscients que hi ha molts habitatges buits a Reus», va lamentar. Per aquest motiu, l'Ajuntament està adherit a un programa que li permet inspeccionar, segons el marc jurídic, un total de 44 pisos buits. Pallarès va assegurar que ja s'havia dut a terme aquesta primera fase i que actualment «estem en procés de demanar informació del perquè tenen el pis buit, informar-los que el poden posar a disposició de la funció social tal com marca la llei i, sinó, com a Ajuntament tenim capacitat per sancionar als propietaris».

Consell de l'Habitatge

El juny de l'any passat, l'Ajuntament va crear el Consell de l'Habitatge per fomentar la participació ciutadana en matèria d'habitatge. Segons Pallarès, està en «procés de recopilar informació i explicar en els grups de treball la feina que estem desenvolupant». A mesura que s'avanci la feina, Pallarès pretén que aquest consell serveixi també per potenciar la redacció de l'actualització del Pla Local d'Habitatge. La regidora va insistir en la necessitat de què aquests dos instruments es retroalimentin i serveixin per enfortir-se amb propostes dels diferents agents implicats i dades sobre la situació real del parc d'habitatge.