La represa castellera agafa embranzida al Mercadal de Reus i torna a veure els vuit pisos

El món casteller ha posat aquest diumengeuna marxa més en la seva represa amb la plaça del Mercadal com a teló de fons. La de Reus ha sigut la primera diada des de l'inici de la pandèmia que reunia diverses de les principals colles del país. De fet, seguint el seu caràcter bianual, és l'única de les cites marcades en vermell al calendari que no s'ha perdut cap edició en dos cursos. Tot i que ara el menys important són els resultats, davant el consistori reusenc s'hi ha viscut una imatge molt rara de veure el darrer any i mig. Els Castellers de Vilafranca s'han anotatel primer castell de vuit de la represa amb un 4de8. Per la seva banda, els Xiquets de Reus, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Capgrossos de Mataró han apostat per la gamma alta de set.

Encara queden coses a mitges, però l'actuació d'aquest diumengeva començar a assemblar-se a la normalitat castellera. Només 160 membres per colla i distància entre les formacions –no es poden ajudar entre elles–, mascaretes o públic assegut, però amb la certesa que a poc a poc es van fent passos endavant. I el que es s'ha feta Reus va ser un dels més importants fets fins ara. Resultats a banda, el simbolisme de la mateixa diada ja posadamunt la taula la importància que ha jugatla plaça del Mercadal en el context casteller actual. El públic, conscient de l'aturada, ha sabut valorar tots els castells, per molt lluny que estiguin encara del que s'havia vist fins al 2019. I els membres de les colles, contents de ser a plaça i retrobar-se amb amics –més que no pas rivals– amb un color de camisa diferent del seu. Les abraçades han sigut la tònica habitual del migdia.

La diada del Mercadal s'ha iniciatpuntualment amb un pilar de quatre de cadascuna de les colles mentre sonava Els Segadors. Els amfitrions, els Xiquets de Reus, van trencar amb el guió i van obrir plaça amb un 3de7 que va ratllar la perfecció. Els aplaudiments i la celebració dels de la camisa avellana i del públic no eren per a menys tenint en compte que tornaven a fer castells a la seva plaça predilecta. A continuació van arribar les primeres estructures de la gamma alta de set. En una ronda que va funcionar pràcticament com a conjunta, la Vella de Valls i es va anotar el 4de7 amb agulla sense complicacions. Per la seva banda, els Castellers de Vilafranca van iniciar la seva diada amb un 5de7, mentre que els Capgrossos de Mataró van apuntar-se el 3de7 i la Jove de Tarragona el 4de7.

Va obrir la segona ronda la Colla Vella. Ho va fer amb un 5de7 amb la banda del dos massa allunyada de la rengla. Un crit sorgit des de la pinya verda va precedir el moment casteller de la jornada i, segurament, des que va començar la pandèmia. Els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 4de8 de la represa. Això sí, no va ser un carro gros com els de fa dos anys. L'estructura va pujar lenta i segura, però va tardar a coronar-se. Amb canalla nova i estrenant-se en els vuit pisos, l'acotxador va tenir dificultats per arribar al capdamunt. L'execució es va allargar i això va obligar a treballar els castellers vilafranquins durant la descarregada, molt celebrada per la plaça. Mentrestant, els Xiquets de Reus van completar un 4de7 sense problemes, de la mateixa manera que el 4de7 amb agulla de la Jove, estrenat aquest diumenge. Aquest castell sí que va portar algun maldecap als Capgrossos, malgrat que el van poder completar.

La darrera ronda es va saldar amb els 3de7 de la Vella i la Jove, els 4de7a de Reus i Vilafranca i el 4de7 dels Capgrossos. Tots ells sense massa dificultats. La diada es va tancar amb diversos pilars de cinc i de quatre.

«Veníem a gaudir dels castells que fèiem. Era igual l'alçada», celebrava Eduard Valls, cocap de colla dels Xiquets de Reus. Al capdavant de la Colla Jove, Jordi Alomà afirmava que estaven «contents amb una actuació ja prou normal». Per la seva banda, el cap de colla de la Vella, Albert Martínez, lamentava el límit de 160 castellers: «Estem contents de ser a plaça, però molt desil·lusionats. No hi som tots».