Diari Més

Enocultura

Un estudi de la URV determina que la garnatxa s'adapta millor a la sequera

El treball analitza la vulnerabilitat de les principals varietats de raïm del Priorat

Una mà amb un carroll de raïm

Un estudi de la URV determina que la garnatxa s'adapta millor a la sequeraURV

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

Un estudi de l'investigador del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, Toni Sànchez-Ortiz, ha resolt que la garnatxa és més resistent al dèficit d'aigua i s'adapta millor a la sequera que la carinyena. Sànchez-Ortiz ha analitzat aquestes dues varietats de raïm, majoritàries al Priorat (70% de la vinya), per veure quina vulnerabilitat tenen davant del canvi climàtic i com el comportament n'afecta la qualitat del vi. Els resultats, que ha publicat la revista científica Plant Direct, poden servir com a factor de predicció per a altres zones menys vulnerables actualment, però que d'aquí a uns anys es poden trobar amb episodis de sequera i situacions climàtiques sobtades, com els cops de calor.

En anys càlids, la garnatxa atura el metabolisme i activa la supervivència com a planta. Això desequilibra la composició d'àcids i d'alcohol i no permet la maduració completa dels tanins. Gairebé sempre avança i accelera la maduració, la producció es redueix i els vins resultants són menys làbils a les oxidacions. Per contra, la planta de carinyena no respon tan bé als canvis externs i intenta mantenir la integritat del fruit. Té menys capacitat d'adaptació. Per això, la carinyena vella s'ha mantingut només en determinades zones del Priorat, mentre que el cultiu de la garnatxa està més estès.

La resposta fisiològica de les dues varietats de raïm s'ha estudiat durant dotze anyades climàticament diferents. Quan plou molt a la primavera, la vinya pateix més a l'estiu i els millors anys són aquells que plou de forma moderada a la primavera.

La recerca forma part de la tesi doctoral que l'investigador va defensar el juliol passat. Inclou un mètode per fer fermentacions amb raïm heterogeni a petita escala, com sol passar en regions on la vinya té complicacions per madurar. També ha estudiat l'efecte de consumir vi procedent de diferents regions geogràfiques del Priorat. Segons Sànchez, beure vins del Priorat de dues zones molt diferents aporta la mateixa composició polifenòlica, però segons el vi, el grau alcohòlic més o menys elevat pot arribar a representar fins a un 10% del total de calories diàries necessàries.

Conèixer la composició fenòlica a més del grau alcohòlic ajudaria a valorar millor el consum de vi en pacients que pateixen de síndrome metabòlica, de manera que se'n podrien recomanar dosis més baixes.

tracking