Una quinzena d'aparadors lluiran les obres de 'Reus Espais Vius'

Actualment hi ha uns quinze propietaris de locals buits als ravals Sant Pere i Robuster interessats a participar en la iniciativa Reus Espais Vius, els aparadors dels quals lluiran creacions artístiques que es descobriran el 13 de novembre. El regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, no descarta, però, que aquest nombre s'elevi, ja que «cada dia que passa, algú s'anima», assegura. També s'hi han sumat entitats del barri i l'escola Sant Josep, que participaran en l'acte inaugural d'aquí a unes setmanes. Els propietaris dels locals buits estan molt satisfets amb aquest projecte. Oscar Sabaté, responsable d'un dels locals buits cedits per a Reus Espais Vius del raval Robuster, va assegurar que la iniciativa de l'Ajuntament és «molt positiva», tant «per a la ciutat com per als locals». En aquesta línia, Sabaté assegura que l'exposició a peu de carrer atraurà la gent a la zona per veure el resultat del projecte, en el qual part de la ciutadania va participar a través de la iniciativa Com transformaries el món? Així doncs, resulta una «publicitat, tant per l'artista com per a qui cedeix el local» de cara a possibles arrendataris interessats a obrir algun comerç en aquest eix. Aquest procés participatiu va cloure amb les propostes d'unes 1.200 persones.

Prats explica que el consistori va considerar important tirar endavant aquest projecte de mandat dirigit a «dinamitzar els locals comercials», dels quals assegura que «n'hi ha un percentatge elevat buit», sobretot després de la pandèmia. Tot i això, el regidor insisteix que des de l'Ajuntament es vol impulsar negocis amb «valors positius», ja sigui pel producte o servei en qüestió, o per la manera de treballar, impulsant la inserció laboral, salaris dignes, sostenibilitat i eficiència energètica, entre altres. El regidor assegura que «portem treballant un any» en aquest projecte, i s'espera continuar-hi treballant dos anys més, tot i que preveuen «poder donar notícies de nous establiments a la zona aviat». A més, des de la regidoria s'impulsaran subvencions importants perquè comerços amb aquesta visió s'instal·lin en l'eix on s'està duent a terme les actuacions. Aquestes s'anunciaran pròximament, així com la convocatòria on s'explicarà què es puntuarà per considerar que el negoci és positiu i s'oferirà un acompanyament a l'emprenedoria.

Prats remarca que l'elecció dels ravals per a l'actuació pretén «compactar més la ciutat», ja que aquest eix acostuma a fer de «mur de separació» entre el Carrilet i el centre. Així mateix, els ravals compten amb un elevat nombre d'espais buits que, per ara, no ajuden a atraure gent a la zona. En aquesta línia, Sabaté subratlla la importància de què «carrers principals com aquests» tinguin «locals oberts» i cuidats.

El regidor assegura que la iniciativa ha resultat tan atractiva que «ja ens demanen d'estendre-la a altres llocs de la ciutat», i des del consistori no es tanca la porta a la possibilitat de donar-hi «continuïtat» més endavant.

Meritxell Perpinyà coordina els dissenys de les «actuacions efímeres» d'art amb materials residuals que decoraran els aparadors, perquè «mentre els locals no s'omplin, es pugui atraure gent a la zona» d'aquesta manera, segons Prats. El projecte compta amb artistes del territori provinents de diferents disciplines i amb l'Escola d'Art i Disseny, els quals s'han anat reunint per compartir els avenços.