El Museu de Reus cedeix peces de Gaudí per una exposició al MNAC i al Museu d'Orsée de París

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Musée d'Orsay estan preparant sengles exposicions temporals –de gran abast– dedicades a Antoni Gaudí i Cornet, en les quals s'exposaran –entre altres objectes relacionats amb el genial arquitecte– diferents documents, manuscrits, dibuixos i fotografies procedents del fons dels Museus de Reus (MR). Les exposicions s'inauguraran, respectivament, el 19 de novembre de 2021 (a Barcelona) i l'11 d'abril de 2022 (a París).

En total són catorze objectes originals: un quadern amb apunts, notes i dibuixos de la seva època d'estudiant i dels primers anys com a arquitecte (MR 2121); cinc fulls solts amb diversos textos, croquis i dibuixos (MR 1800, 1802, 1803, 2112 i 2117); sis fulls amb diferents dibuixos o esbossos (MR 2113, 2114, 2115, 2116, 2218 i 2119); el retrat fotogràfic de l'any 1878 (MR 1801), i el carnet d'expositor –amb retrat fotogràfic inclòs– de l'any 1888 (MR 1798).

La importància del fons gaudinià conservat als Museus de Reus és evident per a conèixer determinats aspectes de la vida i de l'obra del nostre arquitecte més universal. Són manuscrits, dibuixos i altres documents procedents del taller-despatx de Gaudí situat en el temple de la Sagrada Família. L'estiu de 1936, aquell taller fou assaltat i pràcticament destruït per un incendi que es va endur per sempre molts dels documents i objectes deixats pel mestre. Per sort, i només tres anys abans, el també arquitecte reusenc Domènec Sugrañes –marmessor testamentari de Gaudí i el seu successor al front de les obres de la Sagrada Família– n'havia separat una relativament petita però significativa selecció, precisament per tal d'atendre la demanda d'originals destinats a la sala dedicada als fills il·lustres de Reus de l'aleshores anomenat Museu Municipal Prim-Rull, encara en procés de formació i d'instal·lació (s'inaugurà l'abril de 1934). Com a mostra prou signifcativa, descriurem breument dos dels dibuixos que formen part dels préstecs temporals establerts amb el MNAC i amb el Musée d'Orsay.

Al dors d'una targeta personal de visita de Gaudí, de 7,7 x 11,8 cm, hi ha uns senzills però suggerents croquis de la vitrina que dissenyà per a la guanteria Comella, destinada a l'Exposició Universal de París de l'any 1878. La vitrina, de ferro i vidre, fou elaborada al taller Puntí de Barcelona i obtingué una de les medalles d'argent concedides pel jurat de la mostra. Allí fou vista i admirada per Eusebi Güell, qui –de retorn a Barcelona– demanà que li presentessin l'autor del disseny. La trobada entre Güell i l'arquitecte, tal com comentà Josep F. Ràfols en la biografia Antonio Gaudí (1929), inicià una amistat molt fructuosa: «la relación del primer Conde de Güell con Gaudí no fue cosa casual y sin base, sino algo que merece calificarse de providencial en el sentido más alto de la palabra». Güell esdevingué el mecenes de Gaudí, qui des d'aleshores tingué accés a uns clients de gran nivell.

Quan Gaudí ja era un arquitecte ben reconegut, la Junta d'Administració del santuari de Misericòrdia de Reus li encarregà una reforma de l'ermita. A la instància presentada a l'Ajuntament el 12 de juny de 1903, P. Batlle exposava –com a president– que «en una de las últimas sesiones de la Junta se acordó empezar cuanto antes las obras de construcción de una nueva fachada del Santuario, cuyo proyecto se ha encargado al distinguido arquitecto hijo de esta Ciudad, Don Antonio Gaudí». Del projecte conservem un full de paper, de 19 x 24 cm, amb un croquis de la planta i dos esbossos de les reformes projectades per a la façana i la coberta de l'edifici. Les obres s'iniciaren el 1904, amb la construcció d'una tanca perimetral, però tot seguit s'aturaren arran de la reclamació d'uns veïns que veien dificultat l'accés a llurs propietats i d'un informe desfavorable de l'arquitecte municipal Pere Caselles, sobre l'estètica de la tanca provisional. Gaudí renuncià a continuar l'obra.