«A Reus ens hem tret l'espineta de ser una zona on no tocava mai res»

—Sempre es veu cua a la porta. Hi ha més ganes de loteria enguany?

—Sí, aquest any la gent ha començat a venir abans. Fa un mes i mig o dos mesos ja es va començar a notar una major afluència de clients. Enguany s'ha recuperat una mica l'alegria: en general, tots els companys estan funcionant, i nosaltres, gràcies al premi que vam entregar l'any passat, estem treballant per damunt de la mitjana.

—Quin increment de vendes estan tenint?

—No m'agrada gaire parlar de xifres, però segurament facturarem un 50-60% més que l'any passat en la loteria de Nadal.

—Reus finalment està en el mapa de les ciutats on toca la loteria.

—Ara, Reus és una ciutat de la sort, i això és important. Fa dos anys va caure la Grossa al Cachirulo, l'any passat a casa nostra, a l'estiu hi ha hagut uns quants primers i segons premis de la Loteria Nacional i de la ONCE, i ara em sembla que a Tarragona també n'ha petat un de la ONCE… Aquesta zona, que era una mica una zona negra on no tocava mai, s'ha tret l'espineta i ara la gent ha agafat confiança.

—Els hàbits de compra han canviat?

—Van canviant a poc a poc. Nosaltres tenim una pàgina web (www.lapastoreta.es) on hem notat més tràfic de compra. Però el dècim de Nadal és tradicional com els torrons, la gent el vol tenir físicament. Després, també passa que el nostre client és d'edat mitjana-avançada, i molts avis això d'Internet, no ho dominen. La gent de la nostra àrea d'influència, que és tota la província, prefereix venir i agafar els dècims per poder-los repartir. Això passa, sobretot, amb la loteria de Nadal. Ja ho diu l'anunci, el bonic és compartir, tenir la fulla i anar arrencant i donant a les amistats, la família…

—Qui escull els números que posen a la venda?

—Nosaltres tenim uns 200 números que són fixes de la casa, que els tenim tot l'any. La resta són aleatoris, els envia l'organisme en la quantitat que ells estimen en funció de les vendes de l'any anterior. Després, tu en pots anar demanant més al llarg de la campanya.

—A La Pastoreta acabaran els números de la Grossa de Nadal?

—No, no ho crec. Hem anat justets, l'última comanda la vam entrar dissabte i me la van enviar in extremis, però amb aquest últim enviament no els acabarem. L'organisme de la Loteria fa emissions a la Fábrica de Moneda i arriba un moment que deixa de fer-ne, però està a l'expectativa de rebots d'altres administracions i nosaltres hem pogut optar a això.

—Com acostumen a escollir el número, els clients?

—En això hi ha molta llegenda. Cada any passa, i enguany encara més perquè va tocar la Grossa, que ve algú i et diu: «Tu em vas oferir el número bo i jo vaig escollir-ne un altre. A partir d'ara agafaré el que em donis tu». Que passi això en realitat és molt difícil. Primer, perquè amb la quantitat de números que hi ha, és complicat recordar que el de la Grossa estava a la vista i no el vas agafar. I després, perquè hi ha anys que el número que ha tocat no ha estat penjat. L'any passat, per exemple, que va guanyar un número d'empresa, no el vam tenir penjat fins als últims dies.

—Però sí que hi ha terminacions molt populars.

—Sí, els números acabats en 5 i 7 estan molt buscats. Nosaltres fa un mes i mig que ja no els tenim, si algú en vol, els ha de comprar a través de la terminal. I després la terminació per excel·lència és la de l'any. Enguany, el 21.

—Vostè juga a la loteria?

—Sí. Fa uns anys vaig escoltar a un capellà que, quan li van fer aquesta pregunta, va dir: «És de bojos comprar-ne molta i de rucs no comprar-ne». Mai se sap on pot estar la sort.

—Com recorda l'experiència d'haver repartit el número de la Grossa de l'any passat?

—Va ser un any una mica especial, perquè estàvem mig confinats. Nosaltres ho vam viure com la culminació d'una feina. Això de la loteria de Nadal comença al juliol i comporta molt d'estrès i molts nervis. Cada any els companys miren el sorteig en directe i és decebedor quan no hi ha premis.

—Vostè no el mira en directe?

—Jo, cada any, tinc la tradició que el dia de la Grossa me'n vaig al barber a tall-me els cabells i retallar-me la barba.

—Coneix alguna història dels afortunats de la Grossa de l'any passat?

—Hi havia un noi que havia plegat de Teixidó –l'empresa on va caure la Grossa–. Va venir a última hora i es va trobar una hora de cua, així que va trucar a sa mare i li va dir que marxava. La mare li va respondre: «Nen, si tornes a casa sense els dècims, et faré fora». Així que va aguantar l'hora de cua i va agafar quatre dècims. Va ser una hora molt ben invertida.