Tots els colors de la diversitat

Persones amb grans somriures, animals domèstics i de jardí, flors, plantes, planetes i estrelles. Aquests són els personatges que, des del passat divendres 11 de febrer, decoren l'exterior del Centre Cívic Migjorn de Reus. L'autora de l'obra és l'artista vallenca Berta Artigal, qui explica que «volia expressar la diversitat a través de personatges en moviment, com una manera de mostrar les persones que passen pel Centre Cívic a fer les diferents activitats». D'aquesta manera, explica la il·lustradora, «el que passa a dins de l'edifici queda a fora. I, a la inversa, els animals i les plantes de l'exterior pasen a formar part de l'edifici».

Tots els personatges de la pintura són fruit de la imaginació de la Berta, encara que l'artista admet que hi ha figures que responen a una intenció, com la que fa «una aclucada d'ull a la gent gran».

Aquesta no és la primera experiència com a muralista de la Berta Artigal, que es dedica sobretot a la il·lustració, però sí que ha sigut la més gran a la qual s'ha hagut d'enfrontar.

El procés, detalla, va començar amb la presentació de quatre propostes: «Vaig fer una fotografia de la façana i vaig dibuixar al damunt els esbossos. Quan em van dir quin els agradava, va començar la feina d'encaixar el dibuix a la façana, que va ser el més difícil». En aquest punt, explica la Berta, va necessitar el suport d'una grua. «Mai havia treballat amb aquest aparell, i encara que va ser un gran repte, ha sigut molt bonic i he après moltes coses», admet. A continuació, amb l'esbós ja marcat a la paret amb pintura blanca, va arribar el pas final: posar-hi color.

El projecte va arrencar el passat mes de desembre i s'ha allargat fins ara, superant entrebancs com la còvid que va passar la Berta o inclemències com el vent, que dificultava el treball amb la grua quan bufava massa fort.

Amb el mural ja inaugurat, la Berta en fa una valoració positiva, tant pel resultat final, com pel procés, que li ha servit per fer nous aprenentatges i també noves coneixences: «Hi ha gent que ha viscut tot el procés, perquè passava cada dia per allà i al final ja ens coneixíem. A mi sempre m'ha agradat molt treballar al carrer».