'Reus Horitzó 32' projecta una ciutat amb més zones verdes i humides

La diagnosi del pla estratègic Reus Horitzó 32 projecta una ciutat amb més zones verdes i humides i més cohesionada i multicultural. L'alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, van presentar ahir la diagnosi, el document fruit de la participació de la ciutadania que identifica les debilitats, fortaleses, necessitats i oportunitats de Reus, una eina bàsica per engegar la propera fase del procés: la definició de la ciutat a 10 anys vista.

La diagnosi estratègica participada compta amb les aportacions dels integrants del Fòrum Ciutadà, repartits en la Taula Transversal i la Taula Sectorial, així com dels representants d'altres administracions de l'entorn recollides en el Fòrum Territorial. També recull les aportacions dels grups municipals i del cos tècnic de l'Ajuntament de Reus. Aquestes aportacions configuren els continguts qualitatius de la diagnosi, que se sumen als continguts quantitatius, que s'hi han incorporat a partir de dades, estudis, estadístiques d'altres plans sectorials i estratègics que disposa l'Ajuntament de la capital del Baix Camp o bé altres institucions com l'IDESCAT.

Aquesta tasca quantitativa i qualitativa ha permès realitzar una mena d'anàlisi DAFO, una eina que serveix per identificar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, per tal de detectar i conèixer tots aquests aspectes de la ciutat i envers els que s'han de treballar, en alguns casos, per potenciar-les i, en d'altres, per resoldre-les. La diagnosi estratègica participada, publicada al web de Reus Horitzó 32, estructura els continguts d'acord amb els eixos del pla estratègic. Durant la presentació, feta ahir, es van citar alguns exemples de les temàtiques que s'han detectat a cada un dels eixos, fent una «pinzellada» dels aspectes més rellevants, tal com va dir la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. L'àmbit de qualitat de vida a la ciutat, tracta temes com la importància de tenir present l'emergència climàtica en relació amb la contaminació acústica i atmosfèrica o la necessitat de definir el model econòmic i de consum de la ciutat del futur. També es considera prioritari treballar per assolir una ciutat diversa i multicultural, amb una millor convivència i més cohesionada.

Pel que fa a les oportunitats a Reus, destaca la necessitat del servei de cures, que es considera una de les problemàtiques importants a abordar a causa de l'envelliment de la població o l'ocupació, ja que es considera prioritari resoldre la dificultat d'encaixar l'oferta formativa i les demandes del mercat. S'ha ressaltat la necessitat de disposar de més zones verdes i espais humits per combatre la possible pujada de les temperatures, envers l'eix per poder gaudir de la ciutat. També fer servir la cultura i l'esport com a elements cohesionadors de la població i de la promoció de la salut, i donar prioritat a la mobilitat a peu, potenciant el transport públic davant el transport privat.

En l'àmbit cultural, s'exposa la importància de generar sinergies que permetin l'atracció cap a Reus de professionals i amateurs. Es considera que caldran espais d'assaig, residències i localitzacions específiques perquè el talent local pugui treballar i desenvolupar-se, a més de la possibilitat de disposar d'un observatori de ciutat que permeti detectar les necessitats de la gent i també recollir indicadors que mostrin l'evolució de la ciutat en tots els àmbits.

La fase prospectiva es preveu iniciar al març amb les pròximes reunions del Fòrum Ciutadà, que a partir d'ara dividirà les taules de treball a partir dels eixos estratègics. També està prevista una nova trobada de la taula de tècnics de l'Ajuntament a l'abril. Aquesta feina de prospecció, permetrà dibuixar el procés participatiu obert a la ciutadania, que es farà durant els mesos de maig i juny, tant de forma presencial com telemàtica.