El Parlament avala l'exhumació de Cipriano Martos al cementiri de Reus

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous, amb l'únic vot en contra de Vox, una resolució que avala l'exhumació de les restes de Cipriano Martos, militant antifranquista mort el 1973 després d'haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori en una caserna de la Guàrdia Civil.

La resolució, presentada pel grup PSC-Units i debatuda en la comissió de justícia del Parlament, insta el Govern a revisar l'actual campanya d'exhumacions del seu pla de fosses, per incloure la intervenció arqueològica destinada a recuperar les restes de Martos i poder retornar-los a la seva família per «reparar» la memòria de la víctima i «proporcionar-li una sepultura digna».

Després de morir el 17 de setembre del 1973 a l'Hospital de Sant Joan de Reus (Baix Camp), localitat on va ser detingut, les autoritats franquistes van enterrar el cadàver de Cipriano Martos en una fossa del cementiri d'aquella localitat, sense permetre a la família assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d'origen, entre els municipis granadins de Loja i Huétor-Tájar.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar el passat 8 de febrer que el Govern exhumarà el segon semestre de l'any les restes de Martos, una intervenció que ara ha quedat ratificada amb l'aval gairebé unànime del Parlament.

La iniciativa ha rebut 15 vots a favor -de PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, En Comú Podem i Ciutadans-, una abstenció -del PPC- i un vot en contra, el de Vox, el diputat del qual en la comissió, Sergio Macián, ha renunciat a argumentar la seva posició i s'ha limitat a anunciar el 'no' del seu grup.

El diputat de PSC-Units i impulsor de la resolució, Ferran Pedret, ha justificat la iniciativa, que va ser presentada el passat 5 d'octubre: «L'exhumació és un deure que tenim, sabent on està enterrat, estant perfectament localitzat i disposant ja del programa d'identificació genètica».

Des de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas ha expressat el seu «ple acord» amb la resolució -actualitzada amb una esmena-, mentre que el diputat d'ERC Jaume Butinyà ha apostat per «continuar defensant els drets humans i la justícia universal».

La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha demanat acabar amb la «impunitat» dels responsables d'aquest crim, mentre que Susanna Segovia, d'En Comú Podem, ha dit que «els temes de reparació i memòria històrica sí resolen problemes de la gent» i ha citat el cas del seu besavi, afusellat, que va poder ser exhumat d'una fossa.

El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha anunciat el vot a favor del seu grup a «donar un enterrament digne a les persones que han estat enterrades en fosses o en llocs sense el consentiment dels familiars i amb les restes no degudament identificades».

El PPC, segons ha explicat Lorena Roldán, ha decidit abstenir-se al no subscriure l'exposició de motius de la resolució, tot i que ha destacat que «ningú mereix el patiment que va passar» Cipriano Martos, la família del qual «té dret a recuperar les restes».

Martos va néixer el 1942 en un nucli rural dins del municipi de Loja (Granada), en el si d'una família de camperols pobres, i va emigrar en 1969 a Sabadell (Vallès Occidental), on es va polititzar, en plena expansió de les organitzacions obreres antifranquistes, i es va enrolar a les files del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista).