«Cal perdre la por a la ciència, és l'eina més potent per entendre el món»

—Sovint ens mirem la ciència com una cosa inabastable. Per què ens fa tanta por? —La tendència dels éssers vius és l'estalvi energètic. Un lleó pot estar quinze hores dormint, perquè caçar costa molt, i fins al cap de dos o tres dies que hi ha de tornar, es dedica a estalviar energia. Els humans fem el mateix: si poguéssim triar, no aniríem a treballar cada dia. Fem esport perquè som capaços de superar la barrera d'aixecar-nos del sofà, i perquè té una gratificació amb forma d'endorfines. Doncs amb la ciència passa el mateix: hi ha una barrera intel·lectual, perquè no és una activitat fàcil, però tampoc és impossible. Però tendim a l'estalvi d'energia mental, és més fàcil no fer l'esforç. Però jo animo a tothom a superar aquesta barrera, perquè la ciència és l'eina més potent que tenim els humans per entendre el món.

—Ben explicats, es poden entendre tots els conceptes científics?

—Tots, tots, no, però gairebé tots. Hi ha aspectes de la ciència, els més punters, que són patrimoni d'uns pocs privilegiats. I de vegades ni ells mateixos ho entenen al 100%, perquè són conceptes contraintuïtius. El nostre cervell ha evolucionat durant milions d'anys per tenir unes determinades percepcions. Per exemple, les mides. El metre és una mesura que l'entenem molt bé. Mesurem 1,80 m. Els 100 m, també els entenem, els 1.000 m, els 10.000 m… però si te'n vas a centenars de milers de quilòmetres, a distàncies astronòmiques i anys llum, ja no ho podem entendre. I amb el temps ens passa una cosa similar: si hem de pensar en milions d'anys, ja ens hem perdut. Però tot això seria la punta de la punta de l'iceberg. La major part de la ciència és accessible a tothom. Sempre que hi hagi motivació, clar.

—Com és el seu dia a dia? L'imagino pensant preguntes tota l'estona i, sobretot, buscant la manera de respondre-les.

—Jo sempre faig referència a un terme que denomino estat mental. Les meves intervencions al Tot es mou solen estar associades a l'actualitat. Dilluns, per exemple, com que ha fet tanta calor, vaig explicar de quina manera els humans lluitem fisiològicament contra la calor. Però inventar experiments que em serveixin per explicar el que vull dir no es pot fer del matí al migdia, hi ha d'haver un estat mental. Només quan estàs molta l'estona pensant en alguna cosa, acabes tenint idees sobre allò. Penso que la inspiració és fruit de l'obsessió, però d'una obsessió ben conduïda.

—La seva feina té una clara voluntat divulgativa, però també busca despertar vocacions?

— Sí, em sembla molt interessant que la teva feina, el teu cervell, pugui inspirar altres cervells, crear una mena de pensament col·lectiu per tal que els uns amb els altres puguem extreure el millor de nosaltres mateixos.

—Com serà la presentació a Reus?

—Al llibre vaig transformar la secció de TV3 en 50 capítols. Quan preparo els programes, ho faig pensant en el format audiovisual. Al llibre no pots dir Mireu això, encara que m'ajudo de moltes gràfiques. A Reus tornaré a fer el camí invers, passant del llenguatge de la lectura al visual. A les presentacions faig el mateix que a la tele: experiments. Per exemple, mostro els límits de la quarta dimensió, explico per què l'alta tecnologia té rodes i els animals no… En definitiva, un xou científic.