«Els actes dels 170 anys d'El Círcol expliquen la seva història amb Reus»

— Enguany El Círcol fa 170 anys d'història i heu programat moltes activitats de celebració, només van dirigides als socis?

— Els actes es poden dividir en dos blocs. Per un costat, es troben tots aquells de caràcter social, més recreatius, que estan restringits als socis i, per altra banda, hi ha unes activitats més culturals que estan obertes a tota la ciutadania i es basen a contar la història d'El Círcol que, paral·lelament, estem explicant la història de la ciutat. Tenim ganes de mostrar de quina manera els socis de l'entitat, individualment i de manera col·lectiva, han col·laborat a conservar el patrimoni de la ciutat.

— Com seran les activitats que explicaran la història de l'entitat?

— Hem preparat dos blocs de conferències. Primer, n'estem fent unes que relacionen personatges emblemàtics de la ciutat, com Gaudí i Ferrater, amb l'entitat. Després, també s'està enllestint un altre cicle de conferències per explicar la història dels 170 anys d'El Círcol i la ciutat. Aquest cicle el comissarà l'Imma Mis i s'estan signant els últims contactes amb els conferenciants que vindran, que són professors d'universitat, doctors i periodistes, entre d'altres. Aquesta programació la presentarem al setembre.

— Quan va començar a presidir El Círcol, es parlava de rejovenir la massa social. Aquesta programació dels 170 anys inclou activitats amb aquest objectiu?

— Les activitats dels 170 anys no van adreçades a un públic concret, van dirigides a explicar qui som de manera transversal, no tan parcel·lada a públics concrets. El que és evident és que les activitats que hem fet per la gent jove, com el Beer & Business, ens han donat resultats fantàstics. La gent jove hi ha col·laborat i estem tan contents que continuarem fent l'activitat l'any vinent. Continuarem programant altres activitats per a la gent jove, per a fer arribar el missatge que, tot i que tinguem 170 anys, també tenim coses per ensenyar.

— Amb aquesta mena d'activitats, heu aconseguit socis joves?

— Sí, però no molts. De fet, la nostra intenció no és aconseguir socis, sinó que la gent jove pugui ser usuària d'El Círcol. Que siguin usuaris, que pugin i que vegin que és un espai on poden enriquir-se personalment i culturalment.

— El Círcol sempre ha estat una entitat de l'elit reusenca bastant tancada, ara l'objectiu és obrir les portes?

— El Círcol va néixer fruit d'una classe emprenedora i social determinada i es va mantenir molts anys de portes endins. Els socis treballaven per la ciutat, però l'espai de lleure i d'activitats d'El Círcol era més tancat. Tot i això, tot té el seu moment històric i en el moment que va aparèixer la democràcia, El Círcol no podia estar aïllat del context històric. Vull dir, l'obertura no és un procés que hem començat nosaltres, és un procés que ha anat fent el seu camí des de fa molts anys. Per exemple, es va començar a fer la mítica rifa de panellets, en la qual un dia a l'any tothom podia entrar a El Círcol. Després, les conferències i activitats que fem a l'entitat són cada vegada més obertes a la ciutadania.

— Parlem d'activitats i trobades de gent desprès de la pandèmia, ha fet molt de mal el coronavirus a El Círcol?

— Moltíssim. Primer perquè el nostre associat té una mitjana d'edat elevada. Per tant, hem tingut moltes baixes per defuncions. Rebre trucades amb aquestes males notícies ha estat un cop molt dur. Després, també vam haver de mantenir tancada l'entitat durant molt de temps, tot i que ja podíem sortir de casa, perquè, per molt que ventiléssim, hi havia una certa por. Això va fer que durant un any i mig El Círcol estigués molt apagat. Ara, que sembla que no hi ha pandèmia, veiem que la gent té moltes ganes. Fa una setmana, que vam fer l'acte obert als socis, va venir molta gent i va ser un retrobament molt maco.

— Ara ja fa dos anys que va començar la seva presidència, ha tingut algun problema durant el mandat per ser la primera dona al capdavant d'El Círcol?

—No, és curiós perquè quan vaig entrar a la junta directiva, amb l'anterior president, van trontollar els fonaments de la casa. Hi havia senyores que em paraven pel carrer i em deien «Patrícia, fes-nos quedar bé». Quan em deien això es referien a les dones i estic segura que a cap company de la junta ningú li ha dit una cosa així. No deixa de ser una ximpleria, però és un pes afegit. En canvi, quan va acabar el període i em vaig presentar, tothom ho va trobar normal. El sostre de vidre no estava a la presidència, era a la junta. Ara s'ha normalitzat molt, de fet quan vaig buscar dues companyes, a elles ningú els hi va dir res.