«Dels debats 'En Clau de Futur' han sorgit reflexions molt importants»

— En què consisteix Reus Horitzó 32 i en quina fase es troba?

— Es tracta d'un pla estratègic per a projectar la ciutat a 10 anys vista. Ja vam fer la part de la diagnosi per partir d'una fotografia de l'estat actual. En aquesta hi van participar les persones que formen part del Fòrum Ciutadà, les del Fòrum Territorial i el cos tècnic de l'Ajuntament. Després, vam iniciar la fase actual que és la prospectiva on es fan les propostes i es defineixen. Aquí hem incorporat, a part dels òrgans anteriors, el conjunt de la ciutadania. Per tant, hem obert el pla estratègic a tots els ciutadans, majors de 14 anys, a través d'enquestes, tant en format paper com en format telemàtic.

— Què es troba el ciutadà en aquest qüestionari?

— Se'ls pregunta per diferents projectes motors, que són acceleradors de les línies estratègiques del pla. Són projectes que necessiten molta dedicació i, per tant, van més enllà d'un sol mandat. Els àmbits pels quals es pregunta són les cures, la cultura i l'art, la ciutat en 15 minuts, la xarxa ciutadana i l'atracció d'emprenedoria i iniciatives econòmiques. El termini per a dur a terme l'enquesta s'acaba el 30 de juny i volem animar a tothom a participar-hi.

— A part de les enquestes, dins d'aquest procés participatiu també s'inclouen altres punts, quins són?

— Vam creure adient que els infants que tenen 12 anys, i el 2032 seran joves de la ciutat, poguessin treballar un dels àmbits, concretament el de la ciutat en 15 minuts. Així, es van lliurar 900 Quaderns de Família perquè els infants debatessin en família i responguessin, de manera individual, el que se'ls pregunta.

—I també s'estan fent els debats En clau de futur, en què es basen?

— Sí, hem fet cinc debats i demà serà l'últim. Han sortit reflexions importants que també es podran recollir en el marc de la fase prospectiva perquè, després de tancar aquest cercle, l'elevarem al que serà el personal tècnic de l'Ajuntament perquè acabin de definir les línies i passar a la fase estratègica.

— Quins temes s'han tractat i quines conclusions se n'han tret?

— Els debats s'han centrat en sis àmbits i han sortit qüestions interessants. Per exemple, vam començar pel tema de l'economia i l'empresa i va sortir el concepte de l'Easy City, que significa que Reus ha de ser una ciutat fàcil. Parlem molt de les Smarts Citys, però també ha de ser una ciutat on sigui fàcil fer els tràmits i instal·lar-se, sigui com a persona o com empresa. També es va parlar dels requisits que haurien de tenir els polígons industrials. Després vam dedicar un debat a l'habitatge i els diferents tipus de tinença que pot haver, deixant de ser estrictament la compra i el lloguer. També es va parlar de cultura, no només per parlar de l'oferta cultural, sinó també la seva creació. Va estar bé perquè es va parlar d'una figura de divulgador cultural. Hi ha moltes vegades que els ciutadans no coneixen algunes de les coses que es fan a Reus, així vam parlar del fet que hi hagués un divulgador que expliques que es fa a la ciutat. Un altre dels debats es va dedicar a la planificació estratègica, on els participants deien que, més enllà d'aquest pla, el que és important és que sigui una ciutat amb estratègia planificadora incorporada a la manera de fer. En l'últim vam parlar d'esport i activitat saludable, que va ser molt interessant. Es va parlar de com aprofitar els equipaments escolars per fer més activitat física per combatre la mortalitat prematura. Demà parlarem de l'àrea metropolitana i de com les comarques hem d'actuar per a aconseguir les inversions que necessitem.

— Encara no hi ha dades de participació d'aquesta fase, però pel que fa als debats, han comptat amb l'assistència esperada?

— El Castell del Cambrer s'ha quedat petit en totes les sessions. La gent, quan sortia, ho valorava molt positivament. És a dir, el retorn que se n'ha fet és que són reflexions molt interessants i hem enriquit tot el procés.

— Quina és la següent fase?

— Quan s'acabi aquesta, la següent és la fase l'estratègica, que és l'última i definitiva. Es tracta de decidir de quina manera arribem al que hem dibuixat: amb quins recursos i aliances o si ho podrà fer l'Ajuntament o caldran altres administracions. Crec que el pla estarà finalitzat a la tardor d'enguany i la intenció és que tots els possibles governs que hi hagi fins el 2032 se'l puguin sentir seu i que, alhora, tampoc no el condicioni excessivament la seva acció de Govern.

— Teniu alguna altra ciutat de referència perquè compta un pla estratègic similar?

— Jo desconec si hi ha algun altre pla estratègic que compti amb tanta participació. Hi ha ciutats que l'encarreguen, nosaltres pensem que és millor que l'ideem les persones que vivim Reus o que hi estem vinculades. La forma que hem adoptat nosaltres és una iniciativa bastant pròpia. Reus ja havia fet plans estratègics i ens hem nodrit d'aquests, vistos els fruits que es van treure.