«És una oportunitat molt bonica per a compartir una reflexió amb la ciutat»

— Quan la van trucar per ser pregonera, que és el primer que va pensar, va ser un sí rotund?

— No crec que et puguis pensar una cosa així, ha de ser un sí rotund. Quan et truca l'alcalde per demanar-te això, no es pot donar un no com a resposta. A més, recordo que el primer que li vaig preguntar va ser quant havia de durar el discurs del pregó i em va dir que 30 minuts. Jo vaig pensar: déu-n'hi-do! Però de veritat, és una oportunitat molt bonica, sobretot per compartir una inspiració i una idea amb la gent de la ciutat i, per mi, és un honor molt gran.

— Ja té el pregó preparat o una idea de què vol parlar?

— El tinc escrit des de fa dies i, sincerament, cada vegada que tinc un moment el reviso. D'ençà que l'alcalde m'ho va demanar, tinc remordiments per a veure com queda el pregó i m'agafa angoixa. Fer el pregó és més difícil del que un es pensa. He parlat molt en públic i, de veritat, que l'angoixa que tinc pel pregó no l'he patit mai abans.

— Que significa per Alba Sotorra ser pregonera de Reus?

— En definitiva, és l'oportunitat que tinc de compartir amb la gent de la ciutat i amb la meva gent una idea i reflexió sobre què podem fer com a societat. I, sobretot, és un honor.

— En una entrevista de l'any passat, va comentar que a Reus era on se sentia més reconeguda, ser la pregonera reforça aquesta idea?

— I tant, és molt bonic sentir que allí on has crescut i on t'has educat se't valora a tu i al teu treball. És un reconeixement per a la feina feta.

— Acostuma a viure les festes de Sant Pere?

— Amb el pas dels anys i la feina, a vegades es fa difícil venir cada any. Però sempre que puc vinc. Per mi és el moment de retrobar-me amb la meva gent i la meva ciutat. Si tinc tres dies, els aprofito per veure a tots els meus amics en l'ambient de festa. A més, amb la meva colla és un moment molt divertit perquè tenim una tradició que es diu Les festes dels bigotis i les minifaldilles. Aquesta nit, les noies de la colla anem per un costat i els nois per l'altre i després ens trobem a la nit. Com que no ens veiem gaire sovint, aquesta nit és fantàstica.

— I de Sant Pere i la seva programació, que és el que més gaudeix?

Per a mi, el millor és l'adrenalina que provoca la Tronada, tan perquè comporta el sentiment que comença la festa major de Reus, com perquè físicament és increïble el que fa sentir. També m'encanta el Ball de diables i la Víbria, amb els seus correfocs.

— Aquest any està sent realment important després de la nominació als premis Goya amb El Retorno: la vida después del ISIS?

— És un any important en l'àmbit professional perquè tenim diversos projectes, però a vegades sento que hi ha tants que no tinc temps de gaudir-los, ni dels moments de les entregues dels premis. En definitiva, el més rellevant d'un guardó és la visibilitat que dona al que nosaltres treballem per donar a conèixer les coses per les quals lluitem. Els premis són els que reconeixen la feina feta, són la part dolça que et demostra que el que fem, ho estem fent bé.

— Amb el seu recorregut deixa clara l'estima cap a la ciutat, però, a l'hora de crear, prefereix viatjar a altres llocs del món com a Síria?

— Sempre he seguit molt la política i les relacions internacionals, des de petita. Això em sorgeix de l'interés per saber com va tot i com funciona el món. A més, en l'adolescència et marquen algunes coses que et fan volen veure món i aquest és el meu cas. A part, crec que aquestes ganes de voler veure món també formen part de l'esperit dels reusencs.

— Ha tractat el feminisme des d'altres punts del món, però en quin estat creu que es troba aquesta lluita a Catalunya?

— Jo crec que hi ha hagut un despertar de consciència en general i fa un temps que la lluita s'ha estès en molts sectors de la societat. A més, ara es defensa des de les administracions públiques. S'estan fent coses bé, però és important remarcar que cal continuar treballant per la bretxa tan gran que encara hi ha. Sense veritat no hi ha justícia social ni llibertat. Pel que fa a les festes, en els últims temps sembla que els abusos s'han convertit en una part fosca d'aquestes i hem d'estar amb els ulls molt oberts. L'alcohol i la sobreexcitació no hauria d'acabar amb aquesta mena d'actes que fa temps que sembla que estan apareixen en moltes festes.

— Quin projecte té ara al cap? Toca tornar a viatjar?

— El proper projecte que em farà viatjar és una ficció d'una directora afganesa. La trama se situa a Kabul als anys setanta. Ara mateix no podem gravar tot el film a Afganistan i ho farem en un altre punt. Així i tot, hi haurà una part en la qual un grup sí que hi viatjarem.

— Que és el que més gaudeix de la direcció de documentals?

— Fer documentals és una porta al món. T'obre a moltes realitats diferents i et dona l'oportunitat de viure moltes vides i, a la vegada, aprendre molt.

— Creu que es podrà veure algun dia Alba Sotorra com a directora de films de ficció?

— Sí, i tant. De fet, ja tinc un projecte al cap.

— Pot avançar una mica?

— Serà una ficció històrica i tractarà sobre un mite que no queda gens lluny de Reus.