L'última festa de la Puríssima Sang del clavari Josep Ramon Piñol

Expectació per la cercavila de la Banda Sant Lluís Gonzaga de la Congregació Mariana. Una església plena de feligresos esperant la Santa Missa, inclosos l'alcalde, Carles Pellicer, i la delegada de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès. Per primer cop des de mitjans del segle XX, la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus va poder celebrar una festa com déu mana, malgrat ser la darrera del clavari Josep Ramon Piñol.

«Realment, ha estat una festa sentida», valora Piñol, que a mitjans de juliol deixarà d'estar al capdavant de la Congregació. Des de la inauguració de l'exposició fotogràfica Als peus del Sant Crist de La Sang en reconeixement del fotògraf Joan Ferran, que va actuar com a tret de sortida de les festivitats el passat 30 de juny, fins al vermut d'aquest diumenge, l'eclesiàstic es va sentir corprès per la participació de la societat reusenca en tots els actes organitzats.

«Era una festa que la gent no coneixia. Aquest any, ha estat molt positiu. Ha estat més important i molt més popular que les altres edicions», assegura.

Fa tres anys, la Congregació, sota el clavariat de Francesc Pardo, va decidir recuperar una tradició que havia entrat en desús des de la segona meitat de la dècada de 1950, fins al punt de desaparèixer del calendari litúrgic.

«Jo sé que hi ha hagut grups dins de l'església cristiano catòlica que no sabien que existia la festa», lamenta Piñol. No obstant això, el retorn de la commemoració de la passió i la mort de Jesucrist no es va poder celebrar amb completa llibertat: la covid-19 va limitar els actes a una única missa en l'edició de 2021. «No es van poder fer coses perquè la gent sabés què fèiem. Era una festa més aviat eclesiàstica, de cara a la missa, i aquí es va acabar», declara. Aquella va ser la primera Festa de la Sang de Piñol al capdavant del clavariat.

«És una mica la continuació de la Festa Major de Sant Pere de Reus. És una festa important. El que passa és que no se li donava el ressò que realment té fins que la vam tornar a recuperar», analitza el clavari, que qualifica la celebració de la Sang com la festa per antonomàsia de la litúrgia cristiano catòlica després de la Setmana Santa.

«El que s'hauria de fer és continuar com ara, donant-li la importància que té, fent actes i altres exposicions», valora Piñol. El que és prioritari, però, és que no decaigui, «que no torni a passar el que va passar».