Mor l'escriptor reusenc Xavier Amorós als 99 anys

Aquest dilluns ha mort l'escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós i Solà, nascut aReus el 7 d'abril de 1923.

Amorós és fill Il·lustre de la ciutat de Reus des del 26 de juny de 1998 quan l'Ajuntament de Reus li concedeix el títol. Uns anys més tard, el14 de març de 2003 el Ple de l'Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus.

El 23 de febrer de 2004 fou nomenatdoctor honoris causaper la Universitat Rovira i Virgili.

L'any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

De la seva trajectòria literària i també d'activisme polític destaca haver estat un dels fundadors d'Amics de la Poesia i integrar-se a la Secció de Literatura i Idiomes del Centre de Lectura des de la seva reobertura, el 1948.El seu activisme al Centre de Lectura el va posar en contacte amb les figures cabdals de la cultura catalana del moment: Carles Riba, Tomàs Garcès, Josep M. López Picó, Francesc de B. Moll, Joan Triadú o Maria Aurèlia Capmany.

Des de 1940 Amorós escriu poesia per finalment publicar-se l'any 2000 amb el títol Poemes Inèdits de Xavier Amorós. El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis. El 1961 publica una de les seves millors obres, Enyoro la terra, el 1962 publica Guardeu-me la paraula, i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb Qui enganya, para, publicat a Barcelona el 1968. El 1956 va aconseguir el premi Santiago Rusiñol per l'obra teatral Història sentimental, publicada el 1993.

Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Compromès políticament va tenir certa activitat durant la transició, formant part de la coordinadora local de l'Assemblea de Catalunya. Pel seu prestigi se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993.

En aquest període va reiniciar la seva activitat i va publicar L'Agulla en un paller (1983), No hi ha festa que valgui, (1984), Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d'articles, El camí dels Morts (1996), Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000) Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.