Un grup de minusvàlids recull 5.000 firmes per millorar l'accessibilitat a Reus

Un grup de persones amb mobilitat reduïda han recollit 5.000 firmes per demanar que es millori l'accessibilitat i mobilitat en els carrers del centre de Reus que van entregar ahir a l'Ajuntament. El grup, en procés d'associar-se, reclama normatives més estrictes respecte a l'ús de les voreres per part de les botigues i les terrasses dels restaurants, ja que asseguren que els hi treuen espai per passar amb les seves cadires de rodes.

També creuen que moltes zones de la ciutat, com el barri del Carme, necessita arranjaments en punts on les voreres són tan reduïdes que han de passar per sobre del vial per a vehicles i d'altres on la manca de llambordes o problemes en l'asfalt els impedeix circular còmodament. Julián Fuentes i Tony Pujol són dos reusencs amb mobilitat reduïda que, farts de tenir dificultats per desplaçar-se pels carrers de la ciutat, van unir-se amb més persones amb problemes de mobilitat per posar en marxa un procés de recollida de firmes i presentar-les a l'Ajuntament.

Concretament, demanen que el consistori millori l'accessibilitat dels carrers de Reus i que les terrasses de bars i restaurants o els aparadors de les botigues no puguin ocupar espais que dificultin el pas de les seves cadires de rodes. El grup no només té l'objectiu que es millori l'urbanisme reusenc per a ells, sinó que creuen que les famílies amb cotxets per als seus nadons, també tenen dificultats per desplaçar-se per la ciutat.

«Hi ha molts punts de Reus on es fa impossible passar amb la cadira de rodes, però molta gent o l'Ajuntament no se n'adonen», assegura Fuentes. Pel grup, les associacions no s'han mobilitzat prou i creu que amb aquest nou moviment l'Ajuntament pot ser més conscient de la situació.

Un dels punts que consideren que no està adaptat per a ells és el carrer de les Carnisseries Velles, que connecta el Pallol amb la plaça del Mercadal. En aquest s'hi troben franges de llambordes antigues en relleu, que fan que el pas amb la cadira de rodes sigui incòmode per la tremolor que comporta. També asseguren que en diferents carrers de la ciutat, com el d'Alcalde Segimon, han saltat diferents panots de la vorera.

Per altre costat, els expositors de les verduleries redueixen el pas o «el fan impossible», remarca Fuentes. Pel que fa al barri del Carme, el grup «no entén com és possible que hi hagi voreres tan estretes per les quals no cap ni una cadira de rodes, ni una persona caminant», com és el cas del carrer Baix del Carme. Per últim, també han trobat diferents passos de vianants on no només les baixades d'accés estan en mal estat o no n'hi ha, sinó que l'asfalt també està malmès.

Xavi Vendrell, monitor i coordinador d'activitats d'accessibilitat de la Lliga d'Afectats Reumatològics i Discapacitats de les comarques de Tarragona, que treballa per una millora en l'accessibilitat de diferents punts de la zona, assegura que majoritàriament a Reus hi ha punts practicables, més que accessibles.

Un espai practicable és aquell que permet l'accés a les persones amb mobilitat reduïda, però que no compleix la normativa. Tot i que la lliga treballa per a millorar l'accessibilitat sobretot dels espais d'ús públic, com els bancs o les farmàcies, amb la seva experiència Vendrell ha viscut, en més d'una ocasió, problemes i dificultats per moure's pels carrers de la ciutat.

Tot i això, Vendrell afirma que els carrers de la ciutat ha millorat molt en concepte d'accessibilitat, però «encara queden coses per arreglar i treballar». Comparat amb altres municipis de les comarques tarragonines, Reus és dels que compten amb millors infraestructures, per davant de ciutats com Tarragona.

Vendrell, que tot i tenir mobilitat reduïda és molt atlètic, assegura que en alguns punts de la ciutat ha d'utilitzar la força per evitar zones conflictives, com descendir alguns dels passos de vianants que no estan prou rebaixats, però «no tothom té prou força per fer-ho», afegeix.

Val a dir que l'Ajuntament va encarregar fa dos anys un Pla Director batejat com Reus Ciutat Inclusiva amb l'objectiu de revisar voreres i passos de vianants per definir itineraris accessibles de la xarxa de mobilitat. D'aquest se'n va fer la primera fase on, amb un pressupost 129.225 euros, es van adequar passos de vianants, instal·lar llambordes guia i ampliar voreres.