«Volem fer la ciutat gran i portar la festa a nous indrets»

—Com es presenten les festes de Misericòrdia?

—És la primera Misericòrdia del tot normal que per fi podrem gaudir. Aquests dos últims anys havíem arribat al límit del que es podia fer segons les mesures que teníem en cada moment. De fet, la Misericòrdia de l'any passat ja s'assemblava molt a la natural, però aquesta és la primera sense mesures específiques a causa de la pandèmia. Hi ha moltes ganes de gaudir-la.

—El passeig i el Santuari, doncs, tornaran a ser l'epicentre festiu?

—Efectivament. En el cas de Misericòrdia, amb l'excepció del Seguici Petit que va pel centre, el passeig i la plaça de davant del Santuari tornen a recuperar l'activitat tal com la tenim a la memòria. Una de les propostes que no havíem pogut veure aquests dos últims anys i que ara torna són les ballades a la rotonda de davant del Santuari. Tornarem a tenir aquest moment Misericòrdia. Tot passarà on toca que passi i sense cap limitació.

—Quines novetats inclou el programa d'enguany?

—Una d'elles són les matinades als barris. Ja les vam organitzar per Sant Pere. Al juny, però, els grups participants es retrobaven al Mercadal. A la Misericòrdia, mantenim aquesta idea de portar la festa als barris a través del so de les gralles i els timbals, amb la diferència que cada grup es quedarà al barri on haurà tocat i no hi haurà un retrobament al final.

—Si repeteixen aquesta proposta nascuda per Sant Pere, significa que la fórmula va tenir èxit?

—Sí. Volem portar la festa a lloc on normalment no hi és. Ara bé, no podem canviar un acte d'escenari i portar-lo a un lloc on no toca. Tornar a la normalitat, pel que fa a la festa, també suposa que cada esdeveniment torni al seu escenari lògic. El que sí que podem fer és afegir noves propostes, com les matinades als barris o els espectacles infantils a Mas Iglesias, en espais on abans no es vivia la festa i convertir-los en nous clàssics.

—Quins altres actes de nova creació ens trobem enguany?

—Seguint aquesta idea dels nous escenaris, tenim un concert de l'orquestra Camerata XXI al Mercat del Carrilet. La idea és tenir el mercat present en un moment tan important per a la ciutat com és la Festa Major. Volem que en aquest entorn hi passin coses boniques i agradables, i aquesta en serà una. D'altra banda, la Boca de la Mina acollirà un concert immersiu de Lídia Papió. Amb aquestes accions, volem que la ciutat es vagi fent cada vegada més gran i que passin coses en llocs on no estem habituats, de manera que tant els veïns de la zona com el conjunt de la ciutadania ens hi anem afegint. A tot això, com a novetat, cal sumar-hi que finalment enguany veurem les primeres lones de la festa en el recorregut del correfoc.

—Aquest és un any de celebracions amb el 15è aniversari del Basilisc i la clausura del 60è aniversari del Ball de Bastons de l'Orfeó. Què implica per a la festa aquesta mena de commemoracions?

—Demostra la solidesa de les entitats. A mesura que van celebrant aquesta mena d'aniversaris, van consolidant-se i refermant-se. Hem de tenir en compte que arran de la pandèmia les entitats de cultura popular al conjunt del país han tingut dificultats, perquè en molts casos l'aturada ha suposat una disminució del nombre de socis. En el cas de Reus, el fet d'intentar mantenir el màxim d'esdeveniments, juntament amb els esforços de les entitats per a adaptar-se a les necessitats i formats de la pandèmia ha permès que s'hagin consolidat. Això demostra la seva solidesa i la bona salut del nucli de la festa. No és casual que el Seguici acompanyés l'alcalde en l'encesa de l'última tronada de Sant Pere. Les entitats i col·lectius formen indubtablement l'esquelet de la festa i així ho demostren a cada convocatòria. Nosaltres, com a ajuntament, som uns acompanyants, uns organitzadors que simplement vetllen per a assegurar- la i afavorir-la.

—Què ens espera en l'apartat musical?

—Més enllà dels vermuts, el concert al Carrilet i el concert immersiu a la Boca de la Mina, tindrem unes revetlles per a tothom. Enguany, la festa ens cau molt recollida en dates i podem fer diverses revetlles en diferents espais i per a diferents gustos. D'una banda, tenim la proposta jove a la Llibertat amb grups de versions i de l'altra, l'orquestra Principal de la Bisbal a la plaça d'Anton Borrell. Ambdues ens permetran viure aquest punt tan tradicional de la festa, com són les revetlles. No tenim un gruix de concerts com a Sant Pere, però creiem que les festes de Misericòrdia ja ve prou farcida per ella mateixa.

—Finalment, què els desitja als reusencs i reusenques en aquests dies de festes?

—Que gaudim i aprofitem aquest temps de festa. L'any natural va de gener a desembre, però en realitat hi ha un altre calendari que va de setembre a agost, per dues qüestions, una és l'inici del curs escolar i l'altra és la Misericòrdia. Les festes són el final d'estiu i inici de nou curs, per tant, encoratjo a tothom a ser-hi, a participar- hi, a desdoblar-se per ser al màxim d'actes possibles. I pels que no són ganxets i ganxetes, la nostra Festa Major és de les més boniques del país i crec que ningú s'hauria de perdre un Seguici com el nostre. Almenys un cop a la vida tothom hauria de passar per Reus per veure aquesta potència amb aquests elements que estan del tot abocats a la festa.