El Santuari es torna a il·luminar en un dia de Misericòrdia com els d'abans

«A la pau del Santuari, la gentada ve amb fervor. Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d'amor». Ha costat, però els versos dels Goigs a la Mare de Déu han tornat a ser certs. Ja no hi havia tanques, ni mascaretes, ni distància de seguretat, ni limitació d'aforament com l'any passat. Petits i grans van tornar a omplir ahir el passeig de Misericòrdia per veure i viure el dia principal de la Festa Major.

El dissabte ja presagiava el que acabaria succeint. La pluja es va presentar sense invitació al Rosari de Torxes, quan ja era de fosc, i va fer que es cancel·lés la peregrinació cap al Santuari. Malgrat tot, l'àuria llum del retaule va convidar els fidels a unir-se a la pregària nocturna. Si ahir quedava algun núvol entremaliat que volgués fer malifetes, els trabucs dels membres del ball de Pere Joan Barceló es van encarregar d'espantar-los passades les 11 hores. Just darrere, la Víbria i el Drac van començar a ruixar el passeig amb les seves espurnes. L'aigua va ser substituïda pel foc. Els reusencs abraçaven l'infern. Els xiscles d'alegria es barrejaven amb esglais de pur terror. L'adrenalina i la basarda es dividien entre els més menuts.

Els Nanos no tardarien a fer acte de presència per eixugar les llàgrimes i oferir les seves millors abraçades. Entre els curiosos assistents, brillaven els ulls d'un husky que contemplava els capgrossos amb devoció. Volia apropar-se i saludar-los amb la poteta, formar part del bestiari festiu, però un cop va sentir els petards i va veure les flames que els precedien, va reconsiderar la seva decisió. Ja s'havia cansat de desfilar. Era hora de tornar a casa.

«Que porteu les festes de Misericòrdia a la sang?», preguntava l'Eduard als seus fills, de sis i deu anys. «És clar que sí, són molt guais!», responia el gran. Estaven ansiosos per veure els Gegants i, per sort, no van haver d'esperar gaire. El Lleó, el Basilisc, la Mulassa, el ball de Galeres i la resta del Seguici Festiu van continuar el seu trajecte cap al Santuari, amb la imponent Àliga a la cua de la desfilada. Sabia que encara no havia arribat el seu moment. A la tarda, el protagonisme seria tot seu.

Il·luminant la nit

Després de recuperar forces amb un dinar de germanor, els Gegants, els Nanos, els dansaires i el bestiari van tornar a actuar, els Xiquets de Reus van acaronar el cel i, a continuació, es va fer el silenci. Passades les 19 h., l'Àliga va entrar al Santuari i li va oferir a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt. Ben segur que la patrona el va estar contemplant amb «ulls d'amor», corpresa de felicitat. No només pel que acabava de veure, sinó també perquè els reusencs van tornar a demostrar la seva devoció per la ciutat un cop superats els mil i un entrebancs dels darrers anys. «Estava esperant que tornessin les festes, i tant!», exclamava Àngel Munné.

Si el cor dels assistents ja estava en pau, al passeig de Misericòrdia havia començat una altra peregrinació, però aquest cop la protagonitzaven els Diables i no els fidels. No venien a fer el mal, sinó a sumar-se a les celebracions del Santuari. La Víbria i el Drac també es van afegir a l'espectacle fins que la Pirotècnia Igual, encarregada de sorprendre any rere any amb la tronada, va encendre el cel amb el castell de focs, banyant de color –i cendra– la cloenda d'un dia com el que feia dos anys que no es vivia.

La Festa Major de Misericòrdia, però, encara no ha acabat. Avui, a les 9 h., se celebrarà el primer esmorzar de les Misericòrdies a la Boca de la Mina. Elles portaran el beure, els anissos i el bolado per a qui en vulgui. I a les 18 h., tots els elements del Seguici Petit es congregaran a la plaça del Mercadal després que la seva sortida, que s'havia de fer el divendres, se suspengués per les inoportunes precipitacions.