Festa Major
Les festes de Misericòrdia de Reus no podien acabar si no sortia el Seguici Petit
La plaça del Mercadal va acollir ahir a la tarda la ballada de lluïment dels elements menuts
Els reusencs se'n va anar a dormir diumenge satisfets. L'espectacle piromusical va posar punt final a una jornada de Misericòrdia que havia tingut de tot: la Baixada pel passeig, el ball solemne de l'Àliga, les carretillades dels Diables... Les festes, però, encara no havien acabat. La Mare de Déu havia estat piadosa. Si la pluja havia pres als infants el Seguici Petit, ella els ho tornaria encara que fos amb uns dies de retard. No obstant això, ni Nanos ni Gegants van ser ahir els més matinadors. A les 9 hores, el Grup Cultural de Misericòrdies esperava els curiosos a la Boca de la Mina per brindar plegats en un esmorzar. Unes 120 persones van apropar-se per fer companyia a la venedora d'anissos. «Ens han animat perquè això l'any que ve es torni a fer. Ho farem encara millor», valorava la secretària del Grup de Misericòrdies, Coia Anguera.
A la tarda, va arribar el moment que els més petits feia dies que esperaven i ho va fer mantenint intacta la mística. El sol va regnar durant el Seguici del diumenge després d'haver patit una nit plujosa. Amb l'edició en miniatura, el fred que havia congelat els carrers de Reus durant el matí es va amagar i va deixar pas al bon temps. Res podia esguerrar aquest moment màgic. D'un en un, els elements van sortir del seu cau per presentar-se a la plaça del Mercadal. La Cucafera, el Basilisc Petit, els Nanos Petits... Ningú va faltar a la cita.
La plaça de l'Ajuntament es va omplir de gom a gom per veure les tandes de lluïment de tots i cada un d'ells. Les terrasses estaven plenes, els porxos estaven plens, el centre estava ple. Els més menuts van haver de començar a enfilar-se als colls dels seus pares per poder veure les actuacions. També eren uns Castellers Petits. Fins i tot els balcons es van farcir, i no només dels seus residents.
Ara, ja sí, la Mare de Déu de Misericòrdia pot descansar. Ha vist que els reusencs, després de dos anys de pandèmia, no han perdut la il·lusió per venerar-la i gaudir de les seves festes. Ja ha començat el compte enrere per les celebracions de l'any que ve.