«Vivim el dia a dia amb incertesa perquè no sabem si serem deportats»

L'angoixa i la incertesa s'ha instal·lat a casa dels Badaoui. Mohamed Said, president de l'Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom) i pare de dos nens, i la seva dona estan a l'espera, des de principis d'agost, de la resposta de la Fiscalia sobre la seva expulsió d'Espanya.

Ni la carta d'En Comú Podem, ERC, la CUP i Junts dirigida a Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior del Govern espanyol, ni les més de 1.200 firmes recollides en contra de la seva expulsió han fet que es pronunciï sobre el cas. A més, si la decisió acaba sent que Badaoui i, per vincle, la seva família, han de ser deportats, no tenen dret a cap marge de temps, «haurem d'anar directament a l'aeroport», explica Badaoui a Diari Més. Badaoui està vivint una situació complicada. De fet, està de baixa des de l'agost pels constants atacs d'ansietat que li comporta l'estat d'incertesa. «Ens llevem cada dia pensant si serà el dia que rebrem la notificació i haurem de marxar», explica Badaoui. «No podem pensar en demà, perquè no sabem com anirà avui», detalla.

La difícil conjuntura del president d'Adedcom, definit com una persona molt activa socialment i políticament per diverses entitats de la ciutat, va començar quan, després de 30 anys residint a la província de Tarragona, va tramitar la nacionalitat espanyola.

El problema no només va ser la negativa que va rebre per part de la Policia Nacional, sinó que va empitjorar quan va rebre una ordre d'expulsió del país. Segons l'activista, la seva deportació té un rerefons polític, ja que assegura que el «criminalitzen per treballar per la multiculturalitat».

Després de presentar les primeres al·legacions, que tampoc van tenir bons fruits per Badaoui, el procediment va continuar i en va haver de presentar unes altres. Això es va produir el 24 d'agost i tenia 48 hores per presentar-les. Ara bé, 42 dies després, ell i la seva família encara no saben que passarà.

Des del primer moment Badoui ha rebut el suport de moltes entitats i partits polítics, fet que ell ha agraït des del principi. Per un costat, Reus Refugi, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i Adedcom van organitzar una concentració el dia que es va fer públic el seu cas, on més de 50 persones van mostrar el seu suport.

Posteriorment, l'Ajuntament es va mostrar en contra de la seva expulsió. Fins i tot, va tenir una trobada amb la consellera d'Igualtat i Feminisme, Tània Verge, i es va celebrar una manifestació a la delegació del govern central a Catalunya. A més, aquestes i altres entitats, partits polítics i moltes persones més van recollir més de 1.200 firmes per paralitzar l'expulsió de l'activista.

Algunes de les entitats que es van unir a la recollida van ser Oxfam Intermón i SOS Racisme. Per altre costat, ERC, CUP, Junts i en Comú Podem van enviar una carta al ministeri d'Interior on titllaven el cas d'«islamofòbia institucional». Tot i això, cap d'aquestes mostres de solidaritat han fet que el Ministeri d'Interior o la Policia Nacional es facin enrere fins al moment.